Acceso usuarios
José Torregrosa
En este artículo se describe el método multisistémico para el análisis de la comunicación humana. Esto nos lleva a revisar, en primer lugar, el concepto de comunicación humana multisistémica que se entiende como un intercambio de mensajes complejos a través de una modalidad combinatoria de canales físicos y somáticos que son codificados y descodificados a través de diferentes sistemas semióticos análogos pero distintos y que se organizan y coestructuran con el único fin de comunicar. De esta forma, la comunicación humana multisistémica no sólo es posible a través del sistema lingüístico que nos caracteriza y diferencia como especie, sino también por mediación de otros sistemas semióticos que se organizan, coestructuran y son coexpresivos con el lenguaje verbal. A continuación, se realiza un repaso de las investigaciones más relevantes que estudian la relación que se establece entre los diferentes sistemas semióticos de la comunicación humana -principalmente, lenguaje, paralenguaje y kinésica-. Por tanto, el análisis de la comunicación humana multisistémica estudia no sólo la diversidad de sistemas semióticos que interactúan y se interrelacionan, sino también los mecanismos que regulan esta relación. Es por este motivo que se considera el concepto de ‘sistema’ basado en la Teoría General de Sistemas, y se justifica la selección del término ‘multisistémico’ como alternativa clara y unívoca. Finalmente, se expone el proceso del análisis multisistémico, la descripción de las fases analíticas y los métodos empleados, así como también la selección de los instrumentos de análisis que se utilizan.
En aquest article es presenta el mètode multisistèmic per a l’anàlisi de la comunicació humana. En primer lloc, es fa una revisió del concepte comunicació humana multisistèmica que s’entén com l’intercanvi de missatges complexos que es transmeten mitjançant una modalitat combinatòria de canals físics i somàtics. Aquests missatges són codificats i descodificats per sistemes semiòtics semblants, però alhora distints, que es coestructuren internament i s’interrelacionen els uns amb els altres amb l’únic objectiu de comunicar. Així doncs, la comunicació humana multisistèmica no només és possible a través del sistema lingüístic que ens caracteritza y diferencia com a espècie, sinó que, a més a més, hi intervenen altres sistemes semiòtics que es coestructuren internament, s’interrelacionen els uns amb els altres i són coexpressius amb el llenguatge verbal. En segon lloc, es descriuen les investigacions més rellevants en aquest camp que examinen la correlació que es produeix entre els diferents sistemes semiòtics de la comunicació humana -principalment, llenguatge, parallenguatge i kinèsica-. Per tant, l’anàlisi de la comunicació humana multisistèmica estudia no només la diversitat de sistemes semiòtics que interactuen i s’interrelacionen, sinó també els mecanismes que regulen la relació que s’hi estableix. És per això que es considera el concepte de ‘sistema’ fonamentat en la Teoria General de Sistemes, i es justifica la selecció del mot ‘multisistèmic’ com l’alternativa més clara i inequívoca. Finalment, s’exposa el procés d’anàlisi multisistèmic, la descripció de les fases analítiques i els mètodes emprats, així com també la selecció dels instruments d’anàlisi que s’hi fan servir.
In this paper, a method to analyze multisystemic human communication is described. Human communication is understood as an interchange of complex messages through a combinatorial modality of physical and somatic channels. These messages are codified and decoded through analogous but different semiotic systems that organize internally and co-structure to each other, whose essential aim is to communicate. In this way, multisystemic human communication not only is possible through linguistic system that characterizes us and differentiates us as species, but also through other semiotic systems that are co-expressive with verbal language. Some relevant investigations in this field are reviewed, which deal with the relationship between different semiotic systems of human communication -mainly language, paralanguage and kinesics-. Therefore, the analysis of multisystemic human communication examines not only the interaction of the components within each semiotic system and its interrelationship to other semiotic systems, but also the mechanisms that regulate this relation. Thus, the concept of system based on the General Theory of Systems is reviewed too and, finally, the choice of the term ‘multisystemic’ is justified to propose a clear and unambiguous alternative. Finally, will be depicted the procedure of multisystemic analysis, the description of its analytical phases and methods, as well as the instruments that are used.
