Acceso usuarios
La dixi és un dels fenòmens primordials del llenguatge i la comunicació, però no ha estat suficientment estudiada a partir de corpus reals, els quals mostren una varietat d�usos molt interessant. En aquest article, analitzem els díctics espacials en un corpus de narracions orals procedent del Corpus Audiovisual Plurilingüe i diferenciem set tipus de dixi espacial: la dixi situacional, que assenyala l�espai de l�enunciació; la dixi textual, on el díctic assenyala el text com a espai i té un antecedent en el text; la dixi am Phantasma i la presentacional, on el díctic espacial no assenyala l�enunciació ni el text anterior o posterior, sinó que ens situa en l�espai de la memòria i el coneixement compartit; i tres usos, indefinit, expletiu i gramaticalitzat, en què el díctic no assenyala cap element lingüístic o extralingüístic, sinó que ocupa l�espai d�una expressió que no es troba o deixa sense concreció algun espai sintàctic o discursiu. L�anàlisi mostra que els díctics espacials constitueixen un mecanisme molt freqüent i variat en la construcció de la narració i permet observar tipus de dixi característics de la gramàtica de l�oral.
Deixis is a key phenomenon in language and communication. However, it has not been adequately described since it must be analysed by using real examples from corpora, which show a very interesting variety of uses. In this paper, space deictics are identified and classified in a corpus of oral narratives from the Corpus Audiovisual Plurilingüe (Multilingual Audiovisual Corpus). The analysis highlights seven uses: situational deixis, which refers to the space of communication,; text deixis, in which the deictic refers to the text as the location and is anaphorically related to a linguistic antecedent; deixis am Phantasma and presentational deixis, in which the space deictic does not refer to the utterance or the preceding or following text, but situates a concept within memory or shared knowledge. Three other uses can be distinguished, namely indefinite, expletive and grammaticalised. In these non-deictic uses the marker has no linguistic or extra-linguistic reference, but it simply occupies the slot of an unspecified expression or indicates a failure to specify any syntactic or discourse slot. The analysis shows that space deictics constitute a common and varied device in the construction of narratives and reveals the types of deictics characteristic of the grammar of spoken language.
