Acceso usuarios
, Rosa Estopà
La sufixació és un dels processos de formació de paraules més genuí i més recursiu de les llengües romàniques. En català és, tradicionalment i juntament amb la prefixació, el mecanisme és recurrent de construcció de neologismes. Aquest article analitza els neologismes sufixats recollits en la premsa editada en diferents punts geogràfics dels territoris de parla catalana, amb l’objectiu d’oferir una primera panoràmica contrastiva de la creació lèxica mitjançant la sufixació en les varietats geolectals d’una mateixa llengua. Aquesta anàlisi ens permet observar quins són els sufixos emprats en cada una de les varietats estudiades, així com apuntar les principals diferències i coincidències tant pel que fa als sufixos com a les bases lèxiques i a les categories resultants. El treball contribueix a l’estudi de la variació dialectal neològica en la llengua catalana.
