Acceso usuarios
Albert Fabà, Brauli Montoya Abat 
Aquest article fa una elaboració de les dades de l’Enquesta sobre la situació social del valencià. 2004 referides a la transmissió intergeneracional del català. Primerament aquestes dades se situen en el context de tot el domini lingüístic (els Països Catalans) i després són analitzades, des d’una perspectiva territorial, al País Valencià. La recerca ens fa adonar-nos que, sociolingüísticament, hi podem distingir dues comunitats de parla diferents d’acord amb la vitalitat que mostra el català en cadascuna. En la zona formada per les regions d’Alcoi/Gandia i València (sense la ciutat de València) i la part nord de la regió de Castelló el català obté guanys en el pas de pares a fills. L’altra comunitat de parla és la composta per l’Àrea Metropolitana de València, la regió d’Alacant i el sud de la regió de Castelló, on el català perd parlants en la transmissió intergeneracional. En aquesta última zona, i no per casualitat, hi ha les quatre ciutats valencianes més poblades (València, Alacant, Elx i Castelló), que acumulen un 30% de la població del País Valencià i exhibeixen les pèrdues més grans, especialment la ciutat d’Alacant.
