Acceso usuarios
Antònia Cabanilles 
En aquest article s’analitza com la memòria dels espais primigenis que apareixen en l’obra literària d’Ignasi Mora intervenen decisivament en la modelació dels seus personatges. Són territoris documentats que l’escriptor pretén convertir en literaris, alhora que juga amb les històries i els personatges, en una indissoluble relació entre realitat i ficció. Els llibres de Mora, tant els biogràfics com els narratius, resulten de dificultosa o gairebé impossible classificació, proses del jo al pol oposat d’un llenguatge referencialista o essencialista, on la infància clou un temps i un espai mítics. Seguint aquest fil, al final de l’article aventurem una hipòtesi: un temps i un espai clausurats mesuraran tots els altres temps i tots els altres espais en l’obra de Mora.
