Acceso usuarios
Josep Martines Peres 
, Sandra Montserrat Buendia
Estudiem en aquest article els primers passos en l’evolució semàntica i en la gramaticalització del verb "jaquir". Aquest germanisme pertany a un estrat lèxic del català que va començar a fer-se menys usual a la darreria del s. xv, desplaçat per altres sinònims, en aquest cas "lleixar-deixar". La recerca es fonamenta en un corpus de documentació en llatí i en català dels segles xi i xii. L’objectiu és descriure, en aquella primera documentació, la gènesi dels significats que ja apareixen ben establits durant el període literari. Seguim un enfocament metodològic d’orientació cognitivista (estudi de la subjectivació i de la inferència com a mecanismes del canvi semàntic) i donem un paper important a la visió comparada dels cognats de jaquir en les llengües romàniques (sobretot, gal·loromàniques) i en germànic (fràncic i alemany).
