Acceso usuarios
Tot i que en el domini nominal se sol associar l’estructura argumental amb els noms eventuals, hi ha noms referencials (com els relacionals, els agentius, els resultatius, els substantius de representació i els noms semiòtics) que admeten complements assimilables als argumentals. En aquest article oferim una visió general de com es materialitzen, en català, els complements d’aquests tipus de noms. Veurem que habitualment es manifesten com a sintagmes preposicionals encapçalats per de i que, tal com expliquen Bonet & Solà (1986), entre altres, cal assimilar-los al cas genitiu. Així, observarem l’anomenat genitiu de possessió inalienable, el genitiu d’autor i el genitiu icònic, entre altres tipus de complements, i analitzarem per què cal considerar-los necessàriament argumentals.
Although argument structure in the nominal domain is usually associated with eventive nouns, there are referential nouns (such as relational, agentive, result nominalizations, or iconic and semiotic nouns) that admit, somehow, complements that must be linked to some kind of argument structure. The aim of this paper is to provide an overview of how the complements of these nouns are realized in Catalan. It will be shown that they are usually prepositional phrases and that, as noted by Bonet & Solà (1986), they must be linked to the genitive case. Thus, the paper explains how the so-called inalienable possession genitive, author genitive and iconic genitive work in Catalan, and discusses why these complements should be necessarily considered as arguments.
