Acceso usuarios
Anna Camps i Mundó 
, Marta Milian Gubern
Aprendre llengua a l’escola implica també aprendre’n la gramàtica en el sentit de saber explícit i conscient, com a eina per a la reflexió sobre la llengua en ús, amb l’objectiu de fer-lo més conscient i adequat a les diferents situacions d’intercanvi discursiu, tant des de la perspectiva del parlant o escriptor emissor, com des de la posició d’interlocutor, lector o participant. L’article planteja el terme gramàtica pedagògica en referència a aquesta funció, sense deixar de banda altres aspectes que també ha d’abordar: com a referent de les normes socials en l’ús de la llengua, sense convertir-se en un seguit de normes fixes i imposades; com a marc de referència per a la construcció d’estructures sintàctiques que el sistema de la llengua permet; com a instrument impulsor de la selecció d’aquestes estructures en funció de l’orientació discursiva de l’enunciador; i com a instrument per abordar el progressiu coneixement i sistematització dels conceptes gramaticals. Els aspectes procedimentals i metodològics són imprescindibles per fer dels coneixements gramaticals una eina per a la reflexió en les situacions d’aprenentatge escolar.
Learning language at school means learning grammar as a conscious and explicit knowledge about language, as a means to reflect on language use aiming at using language more consciously and in accordance with the different situations of discursive interplay, either from the perspective of the agent (speaker or a writer) or from the perspective of the interlocutor (a reader or a conversation partner). This article deals with the term pedagogical grammar (PG) explicitly referring to this goal, but also considering other aspects that a PG should be addressing: as a framework of reference to the social norms concerning language use, rejecting the idea of becoming a bunch of fixed and imposed norms; as a framework of reference to build the syntactic structures that the language system allows; as a tool helping to select among these structures to match the user’s discursive perspective; and as a means to progressively build and systematize reliable knowledge of grammatical concepts. In this respect, procedural and methodological aspects become unavoidable issues to conceive grammatical knowledge as a tool to think reflectively in learning situations at school.
