Acceso usuarios
Ares Llop Naya, Anna Paradís
En aquest article presentem l’estudi de la variació microsintàctica en els parlars catalans com a estratègia per a una comprensió millor i més aprofundida dels contextos de reestructuració i de les dependències a llarga distància. Proposem que la reestructuració implica l’existència d’una estructura biclausal amb un domini subordinat defectiu. Aportem proves a favor d’aquesta anàlisi tot explorant les posicions dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en contextos de reestructuració en les varietats del català. D’una banda, les dades recollides demostren que, tot i que l’ascens del clític i l’ús de les marques pressuposicionals al domini subordinat són fenòmens independents, es poden explicar per la transparència del límit de la clàusula. D’altra banda, les dades dialectals evidencien que s’està produint un canvi sintàctic en la naturalesa d’alguns verbs com a verbs de reestructuració. A més, corroboren la validesa de la legitimació a llarga distància de les marques pressuposicionals com a efecte de transparència en contextos de reestructuració. Aquest fet es confirma a través de la comparació i contrast de les aparicions d’aquests mateixos elements en contextos de subjuntiu.
This paper aims to explore syntactic microvariation in Catalan dialects as a source of insight into the nature of restructuring contexts and long-distance dependencies. We claim that restructuring involves a bi-clausal structure with a defective embedded domain. We provide evidence for this analysis by exploring the positions of clitics and presuppositional negative markers in restructuring contexts in Catalan varieties. On the one hand, the data collected highlights that, although clitic climbing and embedded presuppositional negation are independent phenomena, they can both be explained by the transparency of the embedded clausal boundary. On the other hand, dialectal data evince the existence of an ongoing syntactic change in the restructuring nature of some verbs. Furthermore, data collected confirms the validity of long-distance licensing as a transparency effect. This hypothesis is corroborated by the exploration of the same phenomena in subjunctive contexts.
