Acceso usuarios
Aquest estudi s’ocupa del marcador evidencial diu que, que no té una gran tradició escrita en català, però que s’usa oralment i és equivalent al dizque de l’espanyol o dice che de l’italià (cf. Travis 2006, Cruschina 2015, Alcázar 2018). El fet que aquest marcador siga prolífic especialment en registres orals, en els dialectes catalans i que estiga en decadència entre el jovent en dificulta l’estudi i, per això, cal buscar en diverses fonts per acostar-s’hi. Aquest article analitza els enregistraments orals del Museu de la Paraula —un arxiu etnològic amb textos orals monològics de valencians— i els primers resultats del Corpus Parlars, un corpus dialectal i col·loquial de textos orals monològics i dialògics del valencià. L’anàlisi de diu que i el conjunt de dades dels corpus mostren una construcció parcialment gramaticalitzada amb un valor evidencial reportatiu.
També trobem un valor admiratiu o de sorpresa (mirativity) i certs matisos epistèmics pragmàtics. El sorgiment de diu que pot analitzar-se com un exemple de construccionalització gramatical que tendeix cap a valors més subjectius: des d’un verb per a indicar l’estil directe reportat fins al marcador evidencial reportatiu. També es documenten altres marcadors relacionats, com ara que diu que i la fórmula rutinitzada per a encetar contes això diu que era.
This study deals with an Catalan evidential marker without a written tradition, but mainly an oral one: diu que (‘(s)he.says.that’, ‘it is said that’), a Romance correlate for dizque (Spanish) or dice che (Italian) (cf. Travis 2006, Cruschina 2015, Alcázar 2018). The spoken, dialectal and, to some extent, residual nature of this marker forces us to search for different sources in order to approach it. The study focuses on the oral recordings of Museu de la Paraula [Word Museum] —an ethnological archive with monological spoken texts— will be completed with the examination of the first results of the colloquial corpus Parlars —a dialectal and informal corpus with monological and dialogical spoken texts. The analysis of diu que and the corpus data show a partially grammaticalized construction with a reportative evidential value. A mirative extension can be also found, but not a pure epistemic meaning. Also, the rise of diu que has been seen as an example of grammatical constructionalization with a tendency towards more subjective meanings, from a quotative strategy to a reportative evidential marker. Related markers such asque diu que or the conventional formula to begin tales això diu que era have been attested.
