Acceso usuarios
Empar Devís Herraiz 
En este trabajo presentamos una descripción de los rasgos melódicos de (des)cortesía del catalán, a través del análisis acústico y su posterior validación perceptiva. Para realizar el estudio de la fase acústica, hemos contado con el corpus de habla espontánea elaborado por Font-Rotchés (2006), mientras que para la fase perceptiva se ha recopilado un corpus propio. La metodología utilizada para el análisis de los datos acústicos y de los tests perceptivos es el Análisis Melódico del Habla propuesto por Cantero (2002). Los resultados reflejan que existe un código semiestable para la expresión de la (des)cortesía melódica del catalán, pero al mismo tiempo también muestran el carácter amplio del fenómeno, que excede los límites estrictos del código idiomático, permitiendo su análisis interlingüístico.
En el present treball presentem una descripció dels trets melòdics de (des)cortesia del català, a partir de l’anàlisi acústica i de la posterior validació perceptiva. Per realitzar l’estudi de la fase acústica, hem comptat amb el corpus de parla espontània elaborat per Font-Rotchés (2006), mentre que per a la fase perceptiva s’ha creat un corpus propi. El mètode utilitzat per fer l’anàlisi de les dades acústiques i dels tests perceptius és l’Anàlisi Melòdica de la Parla proposat per Cantero (2002). Els resultats reflecteixen que existeix un codi semiestable per a l’expressió de la (des)cortesia melòdica del català, però, al mateix temps, també mostren el caràcter ampli del fenomen, que sobrepassa els límits estrictes del codi idiomàtic, i permet la seva anàlisi interlingüística.
In this paper we introduce a descriptive model of the melodic features of politeness and impoliteness expressions in Catalan, based on acoustic analysis and their subsequent perceptual validation. To carry out the study of the acoustic phase we counted on the spontaneous speech corpus elaborated by Font-Rotchés (2006), while for the perceptual phase we compiled our own corpus. The methodology used to analyze the acoustic data is the Melodic Analysis of Speech proposed by Cantero (2002). The results of the analysis reflect that there is a semi-stable code for the expression of the melodic discourtesy of Catalan, but at the same time they also show the broad nature of the phenomenon, which exceeds the strict limits of the idiomatic code, allowing its interlinguistic analysis.
