Acceso usuarios
Sílvia Coll-Vinent Puig 
Aquest article presenta alguns aspectes de l’activitat de Joan Estelrich a partir de dues iniciatives pertanyents, segons ell mateix, a un humanisme o nou humanisme en voga a l’Europa d’entreguerres. Com que el terme humanisme és polisèmic, i l’expressió nou humanisme és encara més ambigua, en primer lloc repassem breument el context històric per mirar d’evitar equívocs. Presentem seguidament el projecte de revista Humanitats (1929), concebuda com a òrgan de la Fundació Bernat Metge i com a plataforma de difusió de l’activitat classicista a Catalunya i a l’exterior, amb especial atenció a la contribució de Mario Meunier sobre l’esperit europeu i les humanitats. A partir de les intervencions d’Estelrich en el debat sobre les humanitats i la formació de l’home modern que va tenir lloc a l’entretien de Budapest (juny 1936), organitzat per l’Institut International de Cooopération Intellectuelle de la Societat de Nacions, situem l’ús de l’expressió nou humanisme en el context europeu i la seua projecció en el perfil intel·lectual d’Estelrich.
This article provides an overview on Joan Estelrich’s intellectual activity departing from two initiatives, which may be related to the so-called humanism or new humanism so much in vogue in Europe throughout the inter-war period. The multifaceted voice ‘humanism’ and the expression ‘new humanism’ are first reviewed in historical context in order to avoid misinterpretations. The project of an unborn journal, Humanitats (1929), conceived as the academic journal for the Fundació Bernat Metge in its national and transnational dimension, is then analysed, with particular attention to Mario Meunier’s contribution on the humanities and the European spirit. The article also explores Estelrich’s involvement in the debate on the humanities and the formation of the contemporary man in the entretien organized by the Institut International de Coopération Intellectuelle (Société des Nations) in Budapest, in June 1936, to illustrate the meaning and use of ‘new humanism’ and its projection in Estelrich’s intellectual profile.
