Acceso usuarios
Ferran Carbó Aguilar 
Aquest treball revisa les composicions poètiques que Vicent Andrés Estellés va considerar i anomenar epístoles al llarg de la seua extensa producció literària. Aquest tipus de composicions, juntament amb les èglogues, van ser importants en la seua confirmació com a poeta en llengua catalana en els anys cinquanta, i, a més, aquestes van aportar un to conversacional a la seua poesia, on el jo poètic aprofitava el tu interlocutor i destinatari per tal de construir-se en el text. L’estudi publica, entre els textos revisats, tres poemes epistolars inèdits.
This work reviews the poetic compositions that Vicent Andrés Estellés considered as —and named— epistles throughout his extensive literary production. This type of compositions, together with epheglies, consolidated him as a poet in the Catalan language during the fifties. They also contributed to provide his poetry with a conversational tone, where the poetic subject took advantage of his interlocutor and recipient in order to build himself in the text. This study publishes, among the revised texts, three unpublished epistolary poems.
