The Catalan literary journals in exile played an important role in the defense of the Catalan language and literature during the Franco’s dictatorship period, among them Lletres (1944-1948), founded by Agustí Bartra in Mexico it played an important role. This article studies the characteristics of this journal defined by a mythical and symbolic expression that writers such as Jordi Vallès, Pere Calders or Joan Roura-Parella (who reflected in art a spiritual projection for human education) carried out, because these features of Neo-romanticism influenced in Bartra’s committed aesthetic. In addition, we analyse the background of the publication, like the Full Catalan (1941-1942) and the controversies between some of the collaborators, especially with Joan Sales and Ferran de Pol, discussion that would continue in Quaderns de l’exili (1943-1947), moreover we study the founding core and the issues of the journal.
Les revistes catalanes de l’exili van jugar un paper important en la defensa de la llengua i la literatura de postguerra, entre les quals destaca la revista Lletres (1944-1948), creada per Agustí Bartra a Mèxic. L’article estudia les seves característiques, marcades per un vessant mític i simbòlic de la mà d’escriptors com Jordi Vallès, Pere Calders o Joan Roura-Parella que veia en l’art una projecció espiritual per a l’educació humana, trets de caire neoromàntic que influïren en l’estètica compromesa de Bartra. A més a més d’analitzar els antecedents de la publicació com el Full Català (1941-1942) i les polèmiques que hi va haver entre alguns dels col·laboradors, sobretot amb Joan Sales i Ferran de Pol, controvèrsia que continuaria a Quaderns de l’exili (1943-1947), s’estudia el nucli fundacional, els propòsits i el contingut dels números de la revista.