Acceso usuarios
Caterina Valriu Llinàs 
Al llarg dels segles, els pirates i corsaris assolaren el mar Mediterrani i les seves riberes. A les illes Balears sovint arribaven naus plenes d’homes armats disposats a robar béns i raptar persones per vendre-les com a esclaves o per les quals demanar un rescat. Els illencs hagueren de desenvolupar sistemes de vigilància i protecció. En un entorn eminentment masculí, les dones també eren víctimes d’atacs i raptes. L’article revisa les narracions populars que tracten aquest tema i fa atenció al paper que hi desenvolupen les dones. S’estructura en tres parts: les dones que es defensen, les dones que són raptades i les peripècies de l’esclavitud centrades en les estratègies per sobreviure, aconseguir alliberar-se i retornar a les illes. La conclusió és que les dones tenen un paper força actiu en aquests relats, que mostren el seu valor i la capacitat de reacció davant l’hostilitat, i que generalment supleixen la manca de força o d’armes amb imaginació, destresa i coratge que les permet vèncer l’adversitat.
Over the centuries, pirates and corsairs devastated the Mediterranean Sea and its shores. Ships full of armed men willing to steal goods and kidnap people to be sold as slaves or rescued often arrived in the Balearic Islands. The islanders had to develop surveillance and protection strategies. In a predominantly male environment, women were also victims of attacks and kidnappings. This article examines popular narratives dealing with this topic and specifically points to the role of women. It is divided into three parts: women’s self-defence, abducted women, and the setbacks of enslaved women who develop strategies to survive and free themselves to return to the islands. I come to the conclusion that women play a very active role in these stories, portraying their courage and reactive capacity in the face of hostility. With less physical strength and without conventional weapons, women put their imagination, skill and courage into play to overcome difficulties.
