Acceso usuarios
Ágnes Illésné Weeber
Este artículo analiza la adaptación prosódica de anglicismos en un contexto del habla espontánea por parte de hablantes nativos de español europeo y mexicano. El cambio de código entre lenguas puede llevar marcas prosódicas (Navracsics, 2014), como podría ser un fenómeno de disfluencia: una pausa o el alargamiento de una sílaba, los cuales son los patrones de vacilación más comunes (Deme & Markó, 2013). Esta investigación trata las pausas llenas y alargamientos de las dos variedades mencionadas, basándose en un corpus de audio recopilado de hablantes nativos, siguiendo el método del Análisis prosódico del habla, de Cantero (2019), con cambios modestos. Como resultado de este estudio preliminar, hemos visto que se puede observar vacilación en el contexto de los anglicismos en la mayoría de las producciones, tanto mexicanas como españolas, pero que hay una diferencia en su ubicación dentro de la oración. Además, según la muestra, la longitud relativa de las sílabas de los hispanohablantes europeos en una sílaba alargada difiere más de la longitud de la sílaba anterior o promedio del hablante que en el caso de los hablantes mexicanos, más lentos, en los que no siempre es un fenómeno evidentemente detectable. Por lo tanto, la disminución de la velocidad del habla en torno al anglicismo en el caso de los hispanohablantes europeos es más notoria. Aunque también se observaron sílabas más largas en los anglicismos, en los cuales el grado de esta prolongación difería del grado de sílabas que contenían el fenómeno de vacilación, fenómeno que, probablemente, fue causado sólo por la articulación más lenta de los grupos de consonantes características de los anglicismos.
This article analyses the prosodic adaptation of Anglicisms in a spontaneous speech context by native European Spanish and Mexican speakers. The change of code between languages may carry prosodic markers (Navracsics, 2014), which can be a disfluency phenomenon, such as a short pause or syllable lengthening for hesitation — these being the two most common hesitation patterns (Deme & Markó, 2013). The research has been conducted on filled pauses and lengthening of the Spanish and Mexican language varieties, based on audio corpus of native Spanish and Mexican speakers, following Cantero’s method of Prosodic Analysis of Speech (2019) with modest changes. In this preliminary study, we have found that hesitation can be observed in the context of Anglicisms in the majority of both Mexican and Spanish speech productions, but a difference was discovered in its placement within the sentence. Furthermore, according to the sample, the relative syllable lengths of European Spanish speakers on a lengthened syllable differ more from the previous or the average syllable length of the speaker than in the case of slower Mexican speakers, where it is not always an obviously detectable phenomenon. Therefore, the decrease of speech rate around Anglicisms in the case of European Spanish speakers is more noticeable. Although longer syllables were also observed on Anglicisms themselves, the extent of this prolongation differed from the degree of syllables containing the hesitation phenomenon, and was probably caused only by the slower articulation of consonant clusters characteristic of Anglicisms.
Aquest article analitza l'adaptació prosòdica d'anglicismes en un context de parla espontània per part de parlants nadius espanyols europeus i mexicans. El canvi de codi entre llengües pot portar marques prosòdiques (Navracsics, 2014), com pot ser un fenomen de disfluència: una pausa o l'allargament d'una síl·laba, els quals són els patrons de vacil·lació més comuns (Deme & Markó, 2013). Aquesta investigació tracta les pauses i els allargaments en les dues varietats esmentades i es basa en un corpus d'àudio de parlants nadius, seguint el mètode de l'Anàlisi prosòdica de la parla, de Cantero (2019),, amb canvis modestos. Com a resultat d’aquest estudi preliminar, hem trobat que es pot observar vacil·lació en el context dels anglicismes a la majoria de produccions, tant mexicanes com espanyoles, però que hi ha una diferència en la seva ubicació dins de l'oració. A més, segons la mostra, la longitud relativa de les síl·labes dels hispanoparlants europeus en una síl·laba allargada difereix més de la longitud de la síl·laba anterior o mitjana del parlant que en el cas dels parlants mexicans, més lents, en els quals no sempre és un fenomen evidentment detectable. Per tant, la disminució de la velocitat de la parla al voltant de l'anglicisme en el cas dels hispanoparlants europeus és més notòria. També es van observar síl·labes més llargues en els anglicismes, en els quals el grau d'aquesta prolongació diferia del grau de síl·labes que contenien el fenomen de vacil·lació, fenomen que, probablement, va ser causat per l'articulació més lenta dels grups de consonants característics dels anglicismes.
