La tesi és un treball sobre formació de mots en català (morfologia lèxica descriptiva) amb un enfocament sincrònic. S'hi dóna compte dels recursos per a obtenir substantius d'acció i efecte relacionats morfològicament i semànticament amb verbs, i també, doncs, de les regles, tendències i restriccions en aquest àmbit (règim afixal, blocatges homonímics, traslacions semàntiques, etc.). L'estudi s'estructura en diversos apartats: sufixació (trencar > trencament; organitzar > organització; reciclar > reciclatge; obrir > obertura; rodolar > rodoló [a rodolons]; trobar > troballa; cridar > cridadissa; dringar > dringadera; socarrar > socarrim; xiular > xiulet), conversió o derivació zero (tast/tastar, permís/permetre), habilitació gramatical (menjar una cosa > el menjar; caure > la caiguda de l'euro) i altres (pidolar > pidolància; operar > operatòria; morfemes del tipus -mec en xarrar > xarrameca; etc.).