Acceso usuarios
, Maria-Rosa Lloret (secret.) , Carlo Schirru (voc.) La present tesi doctoral investiga instrumentalment la qualitat de les vocals del català de l’Alguer i de quatre varietats sardes a fi d’assolir tres objectius. El primer objectiu consisteix a avaluar el possible rol del sard en la modificació de la qualitat de les vocals alguereses. Per aconseguir aquest objectiu, portàrem a terme una anàlisi formàntica de les set vocals tòniques de l’alguerès /i, e, ?, a, ?, o, u/ a partir de 525 realitzacions (7 vocals x 3 contextos consonàntics x 5 repeticions x 5 parlants natius), i comparàrem els valors formàntics obtinguts amb els de 2105 realitzacions vocàliques del sard (7 vocals x 3 contextos consonàntics x 5 repeticions x 5 parlants natius + 5 realitzacions extra). Com a referència per al català, s’han inclòs en el present treball les dades formàntiques de les vocals tòniques corresponents a quatre varietats dialectals d'aquella llengua incloses a Recasens & Espinosa (2006). Els resultats de l’anàlisi han mostrat que la qualitat vocàlica de les vocals de l’alguerès és més semblant a la de les vocals sardes que no pas a la de les vocals de les altres varietats del català. Pel que fa a les diferències entre varietats individuals i tal com era d’esperar, les vocals acústicament més similars a les de l’alguerès han resultat ésser les del logudorès septentrional. Aquestes primeres conclusions han estat confirmades amb anàlisis estadístiques (ANOVA) de les dades formàntiques. D'acord amb els resultats obtinguts i atès que l’alguerès presenta els mateixos fonemes vocàlics que les altres varietats catalanes, el seu sistema vocàlic ha estat caracteritzat com a fonològicament català i fonèticament sard. El segon objectiu del present treball és avaluar dues previsions de l’Adaptive Dispersion Theory (ADT) amb dades instrumentals de l’alguerès, del sard i d’altres varietats catalanes. En concret, la primera previsió suggereix que els sistems vocàlics amb més fonemes presenten espais vocàlics més extensos, i la segona que les vocals pertanyents a sistemes més densos varien menys respecte a les vocals de sistemes amb menys fonemes vocàlics. Aquestes previsions han estat avaluades utilitzant la mateixa base de dades recollida per a l'estudi del primer objectiu de la tesi. La primera previsió ha estat examinada calculant l’àrea de les vocals /i, u, a/ en cada varietat, i la segona calculant les desviacions estàndard dels valors formàntics contextuals per a cada varietat i també a través de dialectes. En termes generals, els resultats contradiuen les dues previsions de l’ADT per tal com, respecte als sistemes vocàlics amb menys fonemes, els sistemes amb més fonemes no presenten sistemàticament espais vocàlics més extensos ni vocals amb menys variació contextual. El tercer objectiu de la tesi és recollir informació sobre la reducció acústica de les vocals mitjanes sardes àtones, i ha estat investigat amb un grup ulterior de 1215 vocals àtones pertanyents a quatre varietats sardes (12 vocals x 5 repeticions x 5 informants x 4 varietats). Algunes dades interessants sobre aquest tema han aparegut publicades a Contini (1987:449), i indiquen que en tres varietats sardes les vocals àtones mitjanes obertes no presenten, per regla general, signes visibles de tancament respecte a les vocals tòniques corresponents. Aquests resultats contrasten amb dos models utilitzats normalment per a descriure la reducció acústica de vocals, a saber, l’undershootbased model, que prediu una elevació general de l’espai vocàlic per a les vocals reduïdes, i el centralisation-based model, segons el qual les vocals reduïdes tendeixen a acostar-se a la regió de la vocal central o schwa. En consonància amb els resultats de Contini, el nostre estudi ha confirmat que les vocals mitjanes obertes del sard en posició àtona no presenten tancament aparent. Així doncs, sembla clar que per tal de portar a terme una avaluació del grau de reducció acústica de les vocals mitjanes sardes caldria prendre en consideració també variables de tipus sistèmic (languagedependent).
