Acceso usuarios
Tirol del Sur, en Italia, y Cataluña y Euskadi, en España, comparten una identidad local mul-tilingüe dentro de estados monolingües. Las tres regiones se enmarcan en el régimen de auto-nomía lingüística que combina el multilingüismo local con el monolingüismo a nivel estatal. En estos territorios, tanto las instituciones del Estado como los individuos necesitan un cierto grado de bilingüismo en determinados contextos. Por ejemplo, en relación con el derecho de elección lingüística de los ciudadanos, las instituciones públicas tienen el deber de disponer de los recursos necesarios para alcanzar el bilingüismo. Esto suele ocurrir mediante una com-binación de funcionarios bilingües y profesionales de la lengua (traductores, intérpretes, etc.), aunque con equilibrios distintos. En este artículo, reflexionamos sobre la distribución de la responsabilidad del bilingüismo entre funcionarios y traductores mediante una comparación entre las políticas de traducción de algunas instituciones catalanas, vascas y surtirolesas. Con-cluimos que unas políticas de traducción más eficientes no necesariamente conllevan una distribución más equilibrada de las obligaciones lingüísticas entre los representantes institu-cionales.
South Tyrol in Italy, and Catalonia and the Basque Country in Spain share the characteristic of having a multilingual local identity within monolingual states. These three regions are set within the regime of linguistic autonomy, which combines local multilingualism with mono-lingualism at the State level. In this kind of territories, both State institutions and individuals need to possess a certain degree of bilingualism. For example, to respect the right of citizens to use whichever official language they prefer, public institutions must provide all the necessary resources to ensure bilingualism. This usually occurs through a combination of bilingual civil servants and language professionals (translators, interpreters, etc.), albeit with different balances. In this article, we reflect on how the responsibility for institutional bilingualism is distributed between civil servants and translators by comparing the translation policies of a selection of Catalan, Basque and South-Tyrolean institutions. We conclude that more efficient translation policies do not necessarily lead to a more balanced distribution of linguistic obligations among institutional representatives.
Tirol del Sud, a Itàlia, i Catalunya i el País Basc, a Espanya, comparteixen una identitat local multilingüe dins d’estats monolingües. Les tres regions s’emmarquen en el règim d’autonomia lingüística que combina el multilingüisme local amb el monolingüisme en l’àmbit estatal. En aquests territoris, tant les institucions de l’Estat com els individus necessiten un cert grau de bilingüisme en uns contextos determinats. Per exemple, en relació amb el dret d’elecció lingüística dels ciutadans, les institucions públiques tenen el deure de disposar dels recursosque calen per a assolir el bilingüisme. Això se sol produir mitjançant una combinació de funcionaris bilingües i professionals de la llengua (traductors, intèrprets, etc.), encara que amb equilibris diferents. En aquest article, reflexionem sobre la distribució de la responsabilitat del bilingüisme entre funcionaris i traductors mitjançant una comparació entre les polítiques de traducció d’algunes institucions catalanes, basques i sud-tiroleses. Concloem que unes polítiques de traducció més eficients no necessàriament comporten una distribució més equilibrada de les obligacions lingüístiques entre els representants institucionals.
