Acceso usuarios
Eva Codó i Olsina 
, Andrea Sunyol Garcia-Moreno
La mobilitat educativa adolescent a l’estranger s’està popularitzant entre les classes mitjanes a Catalunya. Cada vegada són més les famílies que envien els fills i les filles a cursar un trimestre o un any a l’estranger per deixar el tema de l’anglès «resolt». En aquest article, basat en tretze entrevistes etnogràfiques amb mares i pares d’adolescents que han viatjat a països de parla anglesa, analitzem els discursos que les famílies construeixen per donar sentit a la seva decisió. La noció d’immersió, naturalitzada ideològicament com la forma més autèntica i efectiva d’aprendre la llengua «bé», és clau en els imaginaris familiars. Situem la nostra recerca en el camp de la política lingüística familiar (PLF), al qual contribuïm amb un context molt poc estudiat. Entenem la mobilitat educativa a l’estranger com una PLF que porta les famílies a planificar obsessivament les estades per minimitzar els riscos i maximitzar el retorn de la inversió. L’objectiu és aconseguir una oralitat fluida i espontània i, si pot ser, un «bon» accent. Les narratives dels pares, però, mostren que els beneficis percebuts d’aquestes estades van molt més enllà dels aprenentatges lingüístics. Destaquen la transformació dels seus fills en individus quasiadults segurs, responsables i independents. Els resultats indiquen, a més, que un dels èxits de l’estada és el canvi en les disposicions afectives dels adolescents cap a l’anglès, llengua que ara tenen «incorporada» al cos i a la ment.
Early study abroad is becoming popular among the Catalan middle classes. An increasing number of families send their teenage children to spend a term or a school year abroad to “solve” the issue of English. In this article, based on thirteen ethnographic interviews with parents of teenagers who have spent time in an English-speaking country, we analyze the discourses that families construct to justify their decision. The notion of immersion, ideologically naturalized as the most authentic and effective way of learning a language “well”, is key in the families’ imaginaries. We situate our research within the field of family language policy (FLP), to which we contribute an under-researched context. We understand teenage educational mobility abroad as an FLP that leads parents to obsessively plan their children’s stay in order to minimize risks and maximize the return on their investment. The goal is for their children to acquire spontaneous and fluent oral communication skills and, if possible, a “good” accent. Parents’ narratives, however, show that the perceived benefits of these stays go far beyond language gains. They foreground their children’s transformation into confident, responsible and independent quasi-adults. The results also show that these stays are successful in that they effect a change in teenagers’ affective dispositions towards English, a language that becomes “incorporated” to their bodies and minds.
