Acceso usuarios
Alícia Martí Climent
Aquesta recerca se centra en l’anàlisi qualitativa dels relats de vida de diferents persones en relació amb l’ensenyament de llengües, mitjançant entrevistes semiestructurades realitzades entre els mesos de febrer i març de 2021. L’objectiu de la recerca és determinar els efectes de l’educació en els subjectes bilingües (ús de les llengües, prejudicis, etc.) i la seua valoració sobre l’educació plurilingüe (metodologia, dificultats, etc.). Per a fer-ho, s’ha seguit un disseny polifònic per tal de garantir que les persones entrevistades donen compte d’un rang ampli d’experiències individuals sobre el tema objecte d’estudi, tot i que la mostra (n = 44) no pretén ser representativa del conjunt de la societat valenciana. A partir dels coneixements, les experiències, els comportaments i les creences sobre les llengües de les persones entrevistades emergeixen propostes de bones pràctiques, metodologies i estratègies per a la millora de l’aprenentatge del català. Els resultats obtinguts posen de manifest la difícil situació sociolingüística de la llengua catalana, així com la necessitat de garantir una educació plurilingüe adequada. El coneixement de la llengua, generalitzat a partir de l’escolarització en valencià dels joves entrevistats, no és suficient i convindria treballar les actituds lingüístiques en l’ensenyament i l’assertivitat lingüística dels parlants de llengua minoritzada.
This research focuses on the qualitative analysis of a series of life stories of different people in relation to language learning, based on semi-structured interviews carried out between February and March 2021. The aim of this research is to determine the effects of education on bilingual subjects (use of languages, prejudices, etc.) and these subjects’ assessment of their multilingual education (methodology, difficulties, etc.). In order to do this, a polyphonic design was applied with a view to ensuring that the people interviewed reflected a wide range of individual experiences on the subject under study, even though the sample (n = 44) does not pretend to be representative of Valencian society as a whole. From the interviewees’ knowledge, experiences, behaviours and beliefs about their languages, a series of good practices, methodologies and strategies for the improvement of Catalan language learning emerged. The results obtained highlight the Catalan language’s difficult sociolinguistic situation as well as the need to ensure a suitable multilingual education. It has been found that the knowledge of the Catalan language based only on what the interviewed young people learned at school is not sufficient and that it would be advisable to work on linguistic attitudes in teaching and on the linguistic assertiveness of minority language speakers.
