Acceso usuarios
Claudia Pons Moll 
, Xevi Pujol, Toni Artigas Comaposada, Joan Borràs-Comes, Marta Busquets de Jover, Julià Hidalgo Plans, Carla Molas Bolaño
L’objectiu d’aquest estudi és descriure i analitzar les realitzacions dels manlleus en què concorren una vocal mitjana tònica i una vocal mitjana àtona en la varietat del català central parlada a l’àrea de Barcelona. Amb aquesta finalitat, s’ha dut a terme un experiment de producció i un experiment de judicis de naturalitat amb vint parlants de l’àrea de Barcelona, deu dones i deu homes d’entre 30 i 46 anys. Els participants han hagut de pronunciar — a partir d’estímuls visuals— un conjunt de noranta-tres manlleus plans i aguts amb concurrència de vocals mitjanes tòniques i àtones, i han hagut de valorar — a partir d’estímuls sonors acompanyats d’imatge— la naturalitat dels diferents patrons de realització vocàlica possibles per a cadascun dels noranta-tres manlleus enquestats (390 estímuls en total, tenint en compte que la majoria de manlleus considerats admeten quatre patrons possibles i que una minoria n’admeten més de quatre). Els resultats, fruit d’una anàlisi estadística que combina variables estructurals i socials, demostren que la solució més freqüent és la manca de reducció vocàlica combinada amb la manca d’obertura de la vocal mitjana tònica (no nativització), mentre que la resta de solucions possibles, l’aplicació de tots dos processos (nativització), o l’aplicació de només un dels processos implicats (nativitzacions parcials), són més aviat marginals i la seva ocurrència està subjecta a variables com ara el caràcter oxíton o paroxíton del manlleu, la coincidència o discrepància de timbre de les vocals en el marc del mateix manlleu, i el caràcter anterior o posterior de les vocals tòniques i àtones. L’estudi també considera variables socials, com ara el sexe, i mostra que els patrons innovadors, no presents en el lèxic natiu del català, són més freqüents en les produccions de les dones que no pas en les dels homes.
The aim of this study is to describe and analyze the phonological adaptations of loanwords in which a stressed and an unstressed mid-vowel co-occur in the variety of the Catalan language spoken in the Barcelona area. To this end, we conducted an utterance test with 20 subjects (10 females and 10 males) aged between 30 and 46. Participants were asked to pronounce – through visual stimuli – 93 oxytone and paroxytone loans, all with a stressed and an un-stressed mid-vowel. We further conducted a perception test in which the same subjects were asked to assess – through 390 sound stimuli – the degree of naturalness of the different possible phonetic adaptations for the same 93 loans. The results, obtained from a statistical analysis that combines structural and extralinguistic variables, show that the most common solution is the absence of vowel reduction and the absence of vowel opening (non-nativization), whereas the rest of the patterns, with a full nativization or a partial nativization of the loans, are marginal, and their occurrence depends on factors such as the oxytone or paroxytone character of the loan, the vowel quality discrepancy or coincidence within the loan, and the front or back character of the unstressed and stressed vowels involved. The study also considers social variables, such as sex, and shows that innovative patterns which are not present in the native Catalan lexicon are more frequent in the utterances of women than in those of men.
