Acceso usuarios
Chrystelle Burban
In a diglossic context, school often becomes the main or even the only vector of acquisition of a minoritized language when its natural transmission has been disrupted. While children are obviously the primary target group in immersive schools using a minority language, the question arises as to what extent the immersion policy’s influence is likely to extend beyond its initial audience to adults, that is to say, to pupils’ parents. From this standpoint, we will analyze the case of pupils’ parents who sent their children to the “bilingual” Catalan school Arrels in Perpignan. After presenting the school, we will discuss the various aspects of the school’s linguistic system that are also addressed to parents with a view to influencing their representations, attitudes and linguistic uses. On the basis of a survey carried out personally with the parents of the pupils at the Arrels school regarding aspects related to representations, attitudes, linguistic skills and identity, we will evaluate the school’s real capacity to reach a wider public than its initial one. Lastly, from these observations we will draw a certain number of conclusions on the ability of the school to bring a minority language out of the school framework in which it often remains confined, in order to encourage its (re)appropriation within families and, possibly, to recreate conditions of intergenerational transmission, starting with the children and moving up to the adults.
En un context diglòssic, l’escola sovint esdevé el principal o, fins i tot, l’únic vector d’adquisició d’una llengua minoritzada quan se n’ha interromput la transmissió natural. Mentre que a les escoles immersives la política de promoció de les llengües minoritzades s’adreça, òbviament, sobretot als infants, cal preguntar-se fins a quin punt la seva influència es pot estendre d’aquest públic inicial als adults, és a dir, els pares dels alumnes. Des d’aquesta perspectiva, analitzem el cas de pares d’alumnes que van decidir escolaritzar els seus fills a l’escola catalana «bilingüe» Arrels, a Perpinyà. Després de presentar l’escola, tractem diversos aspectes relacionats amb el model de llengua de l’escola que s’adrecen també als pares amb vista a influir les seves representacions, actituds i usos lingüístics. Basant-nos en una enquesta realitzada personalment amb els progenitors dels alumnes de l’escola Arrels sobre qüestions de representacions, actituds, habilitats lingüístiques i identitat, avaluem l’impacte real de la política lingüística del centre escolar en l’assoliment d’un públic més ampli que l’inicial. Finalment, a partir de les observacions fetes, presentem un seguit de conclusions sobre la capacitat de l’escola per a fer sortir una llengua minoritària fora de l’àmbit escolar, en el qual sovint roman confinada, per tal de promoure’n la (re)apropiació dins de les famílies i, possiblement, per a recrear unes condicions de transmissió intergeneracional, començant pels infants fins a arribar als adults.
