Acceso usuarios
Beñat Garaio Mendizabal
En els últims quaranta anys, s’han obtingut molt bons resultats pel que fa a l’evolució en el percentatge de parlants d’èuscar entre les generacions joves, si s’observen les dades generals del procés de revitalització de l’èuscar entre l’alumnat de la Comunitat Autònoma Basca (CAB). No obstant això, l’increment en el coneixement del basc no s’ha traduït en un augment del seu ús i, encara més, en els resultats dels assoliments educatius de l’última dècada s’ha produït un descens innegable en indicadors com la competència en èuscar de l’alumnat. Utilitzant el mateix símil aplicat a la revitalització de l’èuscar, es podria dir que el model «D» o model d’immersió lingüística es troba en una cruïlla. D’acord amb això, en aquest treball s’ha volgut aprofundir en els aspectes positius de les actituds lingüístiques de membres de dues escoles amb molta diversitat de Vitòria-Gasteiz, en un context marcadament castellanoparlant. Els alumnes, els familiars, els professors i els educadors de lleure mostren una bona actitud, tant quantitativament com qualitativament, envers l’èuscar, el castellà i l’anglès, com també envers les altres llengües d’aquestes comunitats escolars. En conseqüència, tenint en compte l’evolució descendent de les dades generals de referència i el pessimisme de les últimes reivindicacions, i utilitzant la indagació apreciativa per a estudiar-ho, aquestes dues escoles han mostrat que, en contextos escolars en els quals hi ha diversitat, es poden construir actituds a favor de l’èuscar, encara que l’ús i la presència d’aquesta llengua siguin molt limitats. Malgrat que s’han identificat diversos reptes i elements que cal analitzar amb més profunditat, aquest article aporta evidències de suport a les comunitats educatives que busquen revitalitzar l’èuscar en contextos de diversitat.
Over the last 40 years, very good results have been achieved in terms of the evolution of the percentage of Basque speakers amongst younger generations in the Basque Autonomous Region. However, the growth of the knowledge of Basque has not increased this language’s use and, even more unfortunately, in the educational achievement results of the last decade, there has been an undeniable decline in such indicators as Basque language competence. Using the same simile applied to the revitalisation of Basque, it may be said that the “D” or linguistic immersion model stands at a crossroads. Accordingly, in this study we aim to identify posItive aspects of the linguistic attitudes of people from two schools of Vitoria-Gasteiz which are set in a markedly Spanish-speaking context. Students, family members, teachers and leisure educators show good attitudes, both quantitatively and qualitatively, towards Basque, Spanish and English, as well as other languages in these school communities. Consequently, faced with the downward evolution of the general data and the pessimism of the latest claims, and using appreciative inquiry to guide this study, these two schools have shown that, in school contexts where diversity exists, attitudes can indeed be built in favor of Basque, even if the use and presence of this language is very limited. Although certain challenges and elements to be analysed in greater depth have been identified, this article provides supporting evidence to educational communities seeking to revitalise Basque in contexts of diversity.
