Este artículo analiza la censura en la literatura infantil y juvenil brasileña, centrándose en su impacto en la educación y la publicación a través de la experiencia de Ana María Machado. Ganadora del Premio Hans Christian Andersen y expresidenta de la Academia Brasileña de las Letras, Machado vivió la censura como lectora, escritora, periodista y docente. La investigación muestra cómo, a diferencia de España y Portugal, la censura en Brasil permitió paradójicamente el auge de la literatura infantil, convirtiéndola en un canal de mensajes encubiertos. A través del análisis de sus memorias, se estudian cinco áreas clave: acceso a la cultura en la dictadura, estrategias censoras, experiencias personales de Machado, represión editorial infantil y el estado actual del género. Los hallazgos enriquecen el debate sobre la censura y sus efectos contradictorios en la creatividad literaria.
Aquest article analitza la censura en la literatura infantil i juvenil brasilera, centrant-se en el seu impacte en l’educació i en l’edició a través de l’experiència d’Ana María Machado. Guardonada amb el Premi Hans Christian Andersen i expresidenta de l’Acadèmia Brasilera de les Lletres, Machado va viure la censura com a lectora, escriptora, periodista i docent. La recerca mostra que, a diferència d’Espanya i Portugal, la censura al Brasil va permetre paradoxalment l’auge de la literatura infantil, convertint-la en un canal de missatges encoberts. A través de l’anàlisi de les seves memòries, s’estudien cinc àmbits clau: l’accés a la cultura durant la dictadura, les estratègies censores, les experiències personals de Machado, la repressió editorial infantil i l’estat actual del gènere. Les conclusions enriqueixen el debat sobre la censura i els seus efectes contradictoris en la creativitat literària.
This article analyzes censorship in Brazilian children’s and young adult literature, focusing on its impact on education and publishing through the experience of Ana María Machado. Winner of the Hans Christian Andersen Award and former president of the Brazilian Academy of Letters, Machado experienced censorship as a reader, writer, journalist, and professor. The research shows how, unlike in Spain and Portugal, censorship in Brazil paradoxically enabled the rise of children’s literature, turning it into a vehicle for hidden messages. Through the analysis of her memoirs, five key areas are examined: access to culture during the dictatorship, censorship strategies, Machado’s personal experiences, repression in children’s publishing, and the current state of the genre. The findings enrich the debate on censorship and its contradictory effects on literary creativity.
Cet article analyse la censure dans la littérature jeunesse brésilienne, en se concentrant sur son impact sur l’éducation et l’édition à travers l’expérience d’Ana Maria Machado. Lauréate du prix Hans Christian Andersen et ancienne présidente de l’Académie brésilienne des lettres, Machado a vécu la censure en tant que lectrice, écrivaine, journaliste et enseignante. L’étude montre comment, contrairement à l’Espagne et au Portugal, la censure au Brésil a paradoxalement favorisé l’essor de la littérature jeunesse, en la transformant en un canal de messages dissimulés. À travers l’analyse de ses mémoires, cinq axes clés sont examinés: l’accès à la culture sous la dictature, les stratégies de censure, les expériences personnelles de Machado, la répression éditoriale des ouvrages jeunesse et l’état actuel du genre. Les résultats enrichissent le débat sur la censure et ses effets contradictoires sur la créativité littéraire.