Acceso usuarios
Ramón Tena Fernández
El régimen franquista utilizó la literatura infantil como herramienta para adoctrinar, siendo La Sirenita de Andersen un claro ejemplo de intento de manipulación educativa. En las décadas iniciales, el cuento fue aprobado sin modificaciones, destacando valores como el sacrificio personal y la espiritualidad. Sin embargo, tras el Reglamento de Publicaciones Infantiles de 1955, la censura se endureció. Las versiones posteriores suavizaron la violencia, eliminaron referencias a la inmortalidad, y reforzaron mensajes de conformidad y resignación. Además, las ilustraciones fueron modificadas para alinearse con los estándares morales del régimen, despojando a los personajes femeninos de cualquier atisbo de autonomía. El caso de La Sirenita evidencia cómo la censura franquista reconfiguró la literatura infantil para perpetuar roles tradicionales y limitar el pensamiento crítico, convirtiendo los cuentos de hadas en vehículos de control ideológico.
El règim franquista va utilitzar la literatura infantil com a eina d'adoctrinament, sent La Sireneta d'Andersen un clar exemple d'intent de manipulació educativa. En les dècades inicials, el conte va ser aprovat sense modificacions, destacant valors com el sacrifici personal i l'espiritualitat. No obstant això, després del Reglament de Publicacions Infantils de 1955, la censura es va endurir. Les versions posteriors van suavitzar la violència, eliminar referències a la immortalitat i reforçar missatges de conformitat i resignació. A més, les il·lustracions van ser modificades per alinear-se amb els estàndards morals del règim, desposseint els personatges femenins de qualsevol indici d'autonomia. El cas de La Sireneta evidencia com la censura franquista va reconfigurar la literatura infantil per perpetuar els rols tradicionals i limitar el pensament crític, convertint els contes de fades en vehicles de control ideològic.
The Francoist regime used children's literature as a tool for indoctrination, with Andersen's The Little Mermaid serving as a clear example of educational manipulation. In the early decades, the tale was approved without modifications, emphasizing values such as personal sacrifice and spirituality. However, after the 1955 Children's Publications Regulation on Children's Publications, censorship became more acute. Later versions softened violence, removed references to immortality, and reinforced messages of conformity and resignation. Additionally, illustrations were altered to align with the moral standards of the regime, stripping female characters of any hint of autonomy. The case of The Little Mermaid demonstrates how Francoist censorship reshaped children's literature to perpetuate traditional roles and limit critical thinking, turning fairy tales into vehicles for ideological control.
Le régime franquiste a utilisé la littérature jeunesse comme un outil d’endoctrinement, La Petite Sirène d’Andersen est? un exemple clair de tentative de manipulation éducative. Durant les premières décennies, le conte a été approuvé sans modifications, mettant en avant des valeurs telles que le sacrifice personnel et la spiritualité. Cependant, après le Règlement des Publications Infantiles de 1955, la censure s’est durcie. Les versions ultérieures ont atténué la violence, supprimé les références à l’immortalité et renforcé les messages de conformité et de résignation. De plus, les illustrations ont été modifiées pour s’aligner sur les standards moraux du régime, dépouillant les personnages féminins de toute trace d’autonomie. Le cas de La Petite Sirène illustre comment la censure franquiste a reconfiguré la littérature jeunesse pour perpétuer les rôles traditionnels et limiter la pensée critique, transformant ainsi les contes de fées en instruments de contrôle idéologique.
