Acceso usuarios
Diana Maria Martins
La acción del aparato de censura se institucionalizó legalmente en Portugal durante el régimen dictatorial. El objetivo de este breve estudio es reconocer dos versiones del cuento de Barba Azul publicadas en 1954 y 1956. Estas dos versiones, llamadas História do Barba Azul, formaban parte de la “Coleção Carochinha”, una serie de cuentos tradicionales. Por tanto, intentaremos demostrar que la “censura a posteriori” (Machado, 2015) tuvo lugar durante un proceso de incautación por parte de la policía política, la PIDE. Para legitimar la incautación del volumen en análisis, se afirmó que el mismo no había sido revisado por el CLEM, según el documento del proceso disciplinario 1/8, de 25 de abril de 1955. Se señaló que el cuento de Barba Azul (História do Barba Azul), era el único de la colección que permanecería incautado, y cualquier publicación futura de este cuento continuaría prohibida.
L'acció de l'aparell de censura es va institucionalitzar legalment a Portugal durant el règim dictatorial. L'objectiu d'aquest estudi concís és reconèixer dues versions de la història de Barbablava que es van publicar els anys 1954 i 1956. Aquestes dues versions, anomenades História do Barba Azul, formaven part de la “Coleção Carochinha”, una sèrie de contes tradicionals. Per tant, intentarem demostrar que la “censura a posteriori” (Machado, 2015) va tenir lloc durant un procés d'embargament per part de la policia política, PIDE. Per legitimar l'embargament del volum analitzat, es va indicar que no havia estat revisat per la CLEM, segons el document de l'expedient disciplinari 1/8, del 25 d'abril de 1955. Es va assenyalar que la història de Barbablava (História do Barba Azul), era l'única de la col·lecció que restaria embargada, i qualsevol publicació futura d'aquest relat continuaria sent licitada.
The action of the censorship apparatus was legally institutionalized in Portugal during the dictatorial regime. The goal of this concise study is to recognize two versions of the story of Bluebeard which were published in 1954 and 1956. These two versions, called História do Barba Azul, were part of “Coleção Carochinha”, a series of traditional short stories. We will therefore seek to show that “a posteriori censorship” (Machado, 2015) took place during a process of seizure by the political police, PIDE. To legitimize the seizure of the volume under analysis, it was stated that it had not been revised by the CLEM, according to the document on the disciplinary process 1/8, from April 25th, 1955. It was pointed out that the story of Bluebeard (História do Barba Azul), was the only one in the collection that would remain seized, and any future publication of this story would continue to be forbidden.
L’action de l’appareil de censure a été institutionnalisée juridiquement au Portugal pendant le régime dictatorial. L’objectif de cette étude concise est de reconnaître deux versions de l’histoire de Barbe-Bleue qui ont été publiées en 1954 et 1956. Ces deux versions, appelées História do Barba Azul, faisaient partie de la « Coleção Carochinha », une série de contes traditionnelles. Nous chercherons donc à montrer que la « censure a posteriori » (Machado, 2015) a eu lieu lors d’un processus de saisie par la police politique, la PIDE. Pour légitimer la saisie du volume analysé, il a été déclaré qu’il n’avait pas été révisé par le CLEM, selon le document sur le processus disciplinaire 1/8, du 25 avril 1955. Il a été souligné que l’histoire de Barbe-Bleue (História do Barba Azul), était la seule de la collection qui resterait saisie, et toute publication future de cette histoire continuerait d’être interdite.
