Acceso usuarios
Jorge Antonio Catalá Sanz
Fins hui només s’han publicat dues grans enquestes sobre la capacitat dels nous convertits valencians de parlar les llengües dels cristians vells, totes dues l’any 1994. La que va dur a terme Bernard Vincent es basa en fonts inquisitorials, se circumscriu a tres pobles de la Ribera Alta i se cenyeix a un any concret: 1574. Eugenio Císcar, per la seua banda, va estudiar la qüestió a la Valldigna entre 1560 i 1609 a partir de la documentació senyorial que es conserva. En aquestes pàgines es presenta un nou i més ampli sondeig. Es funda en la consulta dels processos penals contra moriscos substanciats pels tribunals de l’Audiència i la Governació de València des del decret de conversió de 1525 fins a l’expulsió de 1609, aporta informació sobre un centenar i mig de localitats de tot el regne i permet concloure que el monolingüisme arabòfon era clarament minoritari en vespres del desterrament.
To this day, only two major surveys have been published regarding the ability of Valencian New Converts (as Moriscos were called) to speak the languages of the Old Christians, both in 1994. On the one hand, Bernard Vincent’s survey, based on inquisitorial sources, is limited to three villages in the Ribera Alta and focuses on a specific year: 1574. Eugenio Císcar, on the other hand, studied the issue in Valldigna between 1560 and 1609 utilizing the surviving manorial documentation. This article presents a new and broader survey. It is based on the examination of criminal proceedings against Moriscos conducted by the Audiència and the Governació of Valencia from the decree of conversion in 1525 until the expulsion of 1609. It provides information on approximately 150 localities throughout the kingdom and allows us to conclude that Arabic-speaking monolingualism was clearly in the minority on the eve of the forced exile.
