Acceso usuarios
[1]
Madrid, España
Partiendo de las nuevas perspectivas que se han desarrollado recientemente sobre el estudio de la dificultad en los game studies, este artículo plantea una aplicación del concepto de obstaculización, estudiado por Shklovski y los formalistas rusos, al videojuego. Con la base de un marco teórico centrado en la finalidad estética de la obra, la dificultad se entiende como una dilación de la percepción que no está limitada ni a las mecánicas, ni a la ficción, ni a las barreras inmanentes del videojuego. De tal manera, las intenciones de este artículo son las de desarrollar una metodología que comprenda el dinamismo de su estética y el cambio de sus funciones, así como delimitar con precisión las posibles aplicaciones del concepto, dentro de una teoría artística más amplia de la desautomatización.
Starting from the new perspectives that have recently been developed on the study of difficulty in game studies, this article proposes an application of the concept of obstaculization, studied by Shklovsky and the Russian formalists, to videogames. Based on a theoretical framework focused on the aesthetic purpose of the work, difficulty is understood as a delay in perception that is not limited to mechanics, fiction, or the immanent barriers of the videogame. Therefore, the purpose of this article is to develop a methodology that understands the dynamism of its aesthetics and the change in its functions, as well as to precisely delimit the possible applications of the concept, within a broader artistic theory of defamiliarization.
Partint de les noves perspectives que s’han desenvolupat recentment sobre l'estudi de la dificultat en els game studies, aquest article planteja una aplicació del concepte d’obstaculització, estudiat per Shklovski i els formalistes russos, al videojoc. Amb la base d'un marc teòric centrat en la finalitat estètica de l’obra, la dificultat s'entén com una dilació de la percepció que no està limitada ni a les mecàniques, ni a la ficció, ni a les barreres immanents del videojoc. Així, les intencions d'aquest article són les de desenvolupar una metodologia que comprengui el dinamisme de la seva estètica i el canvi de les seves funcions, així com delimitar amb precisió les possibles aplicacions del concepte, dins d’una teoria artística més àmplia de la desautomatització.
