Acceso usuarios
En Las ciudades invisibles, Calvino abandona un despliegue narrativo fijo y progresivo, afirmando la práctica de la narración como una copresencia ordenada pero potencialmente inagotable de fragmentos de discurso. Pero la obra que, más que ninguna otra, expresa una aproximación cognitiva y representacional discontinua es también aquella en la que el autor cultiva un ideal de “contigüidad universal” (una expresión que muchos años después se asociará con las Metamorfosis de Ovidio). El sentido de la continuidad y la transformación atraviesa Las ciudades invisibles contribuyendo a definir la consistencia lingüística y a esclarecer el reto moral de una investigación literaria que, con su precisión geometrizante, resiste a cualquier fijeza determinista.
A Les Ciutats invisibles Calvino abandona un desplegament narratiu fix i progressiu, afirmant la pràctica de la narració com a copresència ordenada però potencialment inesgotable de fragments del discurs. Però l’obra que més que cap altra expressa una aproximació cognitiva i representacional discontinua és també aquelal en la que l’autor cultiva un ideal de “contigüitat universal” (expressió que molts anys després s’associarà a Les metamorfosis d’Ovidi). El sentit de la continuïtat i de la transformació travessa Les ciutats invisibles contribuint a definir la consistència lingüística i a aclarir el repte moral d’una investigació literària que, amb precisió geometritzant, es resisteix a qualsevol fixesa determinista.
In Invisible Cities Calvino abandons a fixed and progressive narrative unfolding, affirming the practice of storytelling as an ordered but potentially inexhaustible co-presence of fragments of discourse. But the work that most expresses a discontinuous cognitive and representational approach is also one in which the author cultivates an ideal of "universal contiguity" (an expression that many years later will be associated with Ovid's Metamorphoses). The sense of continuity and transformation pervades Invisible Cities, helping to define its linguistic consistency and clarifying the moral challenge of a literary quest that, in its geometric precision, resists any deterministic fixity.
Nelle Città invisibili Calvino abbandona uno svolgimento narrativo fisso e progressivo, affermando la pratica del racconto come compresenza ordinata ma potenzialmente inesauribile di frammenti di discorso. Ma l'opera che più di ogni esprime anche un approccio conoscitivo e rappresentativo discontinuo è anche quella in cui l'autore coltiva un'ideale di «contiguità universale» (espressione che molti anni dopo sarà associato alle Metamorfosi di Ovidio). Il senso della continuità e della trasformazione attraversa le Città invisibili contribuendo a definire la coerenza linguistica e chiarendo la sfida morale di una ricerca letteraria che, nella sua precisione geometrizzante, resiste a qualsiasi fissità deterministica.
