Acceso usuarios
Bryan Cameron
Aquest assaig examina qüestions relacionades amb la incomoditat a l’àmbit laboral en els tres llargmetratges de Neus Ballús (La plaga, 2013; El viatge de la Marta (Staff Only), 2019; Sis dies corrents, 2021). Aquí argumento que la irritació i el conflicte, o el que anomeno friccions neoliberals, en contextos professionals condueixen, de manera una mica paradoxal, a l’establiment de relacions íntimes entre personatges d’orígens identitaris dispars. En una època marcada per la precarietat en espiral i la constricció socioeconòmica contínua de les classes mitjanes i baixes, les pel·lícules de Ballús proporcionen plantilles afectives i estètiques per plantejar respostes col·lectives a la lògica neoliberal. A través de l’experimentació formal, Ballús obre nous espais per a la crítica ideològica, desplegant ‘the buddy movie’ com una forma fílmica híbrida que pot desbloquejar noves formes de solidaritat dins i més enllà de l'Estat espanyol.
This essay examines questions related to inconvenience in the workplace in Neus Ballús’s three feature-length films (La plaga, 2013; El viatge de la Marta (Staff Only), 2019; Sis dies corrents, 2021). Here I argue that irritation and conflict, or what I refer to as neoliberal frictions, in professional contexts lead, somewhat paradoxically, to the forging of intimate relations between characters of disparate identitarian backgrounds. In an era defined by spiraling precarity and the ongoing socio-economic constriction of the middle and lower classes, Ballús’s films provide affective and aesthetic templates for envisaging collective responses to neoliberal logic. Through formal experimentation, Ballús opens up new spaces for ideological critique, deploying ‘the buddy movie’ as a hybrid filmic form that can unlock novel forms of solidarity in and beyond the Spanish State.
