Acceso usuarios
La producció crítica de Michel Foucault, Giorgio Agamben o Vilém Flusser, ha parat atenció a la noció de ‘dispositiu’ com un exercici de resistència als discursos i valors hegemònics instaurats en les seves bases, sempre vinculats al control i al poder, per tal de crear espai per a relats i imaginaris alternatius. La vocació d’aquest article és veure com l’estratègia del contra-dispositiu pren forma dins de la producció experimental catalana recent a partir de tres propostes concretes: El mal alumne. Pedagogia crítica per a intel·ligències artificials, Maze Walkthrough i Sindicat Virtual de Mods.
In their critical production, Michel Foucault, Giorgio Agamben, and Vilém Flusser have paid attention to the notion of ‘dispositif’ as an exercise of resistance to hegemonic discourses and values hidden in their bases, always related to control and power, to create space for alternative stories and imaginaries. This article explores how the strategy of the ‘counter-dispositif’ takes shape within recent Catalan experimental production based on three specific works: El mal alumne. Pedagogia crítica per a intel·ligències artificials, Maze Walkthrough, and Sindicat Virtual de Mods.
