Acceso usuarios
Caterina Martínez Martínez
A diferència del que s’esdevé a hores d’ara, el connector contraargumentatiu emperò era molt més freqüent en català antic (segles XIII-XVI) que la variant ara més usual però. El despullament dels textos fornits pel corpus CIMTAC palesa que emperò tenia un valor adversatiu, que, més tard, combinà amb el valor concessiu. Mostrem en quina mesura aquest canvi semàntic connecta amb factors pragmàtics i sintàctics. Aquesta anàlisi recolza sobre la Teoria de la Gramaticalització i hi aplica la Gramàtica de Construccions amb l’estudi de la subjectivació i de la intersubjectivació com a condicionants del canvi semàntic i sintàctic.
An analysis is performed about the functioning of the counter-argumentative connector emperò in Old Catalan. During the Middle Ages, it was far more frequent in Old Catalan (13th to 16th centuries) than the currently more usual variant però. A careful examination of the texts supplied by the CIMTAC corpus makes it clear that emperò combined the adversative and contrast meanings with the concessive one. Our paper shows the extent to which this semantic change has links with pragmatic and syntactic factors. This analysis is supported on the Grammaticalization Theory, with the application of Construction Grammar through the study of both subjectifi cation and intersubjectifi cation as factors determining semantic and syntactic change.
