Acceso usuarios
Josep Vicent Garcia Sebastià
Les expressions de temps transcorregut en català (p. ex.
Fa temps que no el veig) experimentaren uns canvis sintacticosemàntics molt complexos al llarg de l’edat moderna i contemporània, fi ns al punt que el verb amb el qual es constituïen des dels orígens de la llengua, haver, se substituí per un altre: fer. En el marc d’aquest procés de transformació, documentem, a començaments del període modern, determinats exemples en què haver apareix conjugat amb el pronom locatiu. Aquest fenomen, tot i no haver-se generalitzat, és certament interessant, atès que les referències temporals no es pronominalitzen en català. Així, el fet que hi irrompa en els enunciats de temps transcorregut amb haver deu estar relacionat amb el procés de gramaticalització del clític en contextos presentacionals
Expressions referring to elapsed time in Catalan (e.g. Fa temps que no el veig) underwent some highly complex construal changes during the Modern and Contemporary ages, to such an extent that the verb with which they were constituted from the origins of our language, haver, was replaced by another verb: fer. Within the framework of this transformation process, our paper documents a number of specifi c examples where haver appears conjugated with a locative pronoun in the early modern period. Despite not having become widespread, this phenomenon is certainly interesting, insofar as time references are not pronominalized in Catalan. Thus, the fact that hi breaks into elapsedtime utterances with haver must have to do with the grammaticalization process experienced by the clitic in presentational contexts
