Acceso usuarios
[1]
;
Aida Villaécija
[1]
;
Gemma Barberà
[1]
Barcelona, España
Partint d’estudis previs amb perspectiva lexicalista (Meir 2004; Aronoff et al. 2005), en aquest article descrivim la derivació simultània en llengua de signes catalana (LSC). Per fer-ho, ens centrem en els paràmetres de la configuració i el moviment quan funcionen com afixos derivatius simultanis en els nivells fonològic i morfològic. L’estudi es basa en el nostre corpus de l’LSC, constituït manualment sense automatització, amb un total de 456 signes, i segueix el model morfològic integrat de Villaécija (2023). Com succeeix en altres llengües de signes i orals, l’LSC compta amb morfemes travats derivatius i estructures que diferencien els afixos derivatius i flexius. La modalitat permet l’articulació de múltiples morfemes simultàniament, amb la qual cosa s’observa que els nivells fonològic i morfològic de l’LSC estan estretament interrelacionats. Aquest article presenta anàlisis clau sobre el comportament morfològic de l’LSC i estableix paral·lelismes amb la morfologia de l’LSC amb altres llengües de signes i orals.
Building upon prior lexicalist approaches, this paper explores simultaneous derivation in Catalan Sign Language (LSC). To do so, handshape and movement parameters are examined when functioning as simultaneous derivational affixes in the phonological and morphological interfaces. The study draws upon our manually constructed, non-automated LSC corpus, comprising 456 signs, and follows the integrated morphological model of Villaécija (2023). Like in other sign and spoken languages, LSC exhibits derivational bound morphemes with distinct structures from inflection. Modality allows the integration of multiple morphemes in a non-concatenative way, which demonstrates that in LSC morphological and phonological interfaces are tightly interrelated. This research provides valuable insights into theoretical morphological concepts in sign linguistics and draws parallels with both sign language and spoken language morphology.
