Acceso usuarios
[3]
;
Martin Krämer
[1]
;
Barbara Maria Vogt
[2]
Noruega
L'Aquila, Italia
Els processos de flexió i derivació s’expressen generalment mitjançant la concatenació d’afixos. Ara bé, també existeixen operacions morfològiques que no són concatenatives com ara la infixació, l’afixació de trets fonològics, l’alteració de patrons prosòdics que impliquen elisió, epèntesi i metàtesi, reduplicació i subtracció. Els jocs de llenguatge (o llengües secretes) fan ús de les mateixes estratègies de formació de paraules amb l’objectiu de deformar i ocultar el sentit de les paraules. En aquest article mostrem com alguns jocs de llenguatge omplen buits en la tipologia de la morfologia prosòdica si s’analitzen en termes de la Teoria de l’Optimitat Directa, un enfocament a l’emmagatzematge lèxic segons el qual els morfemes es representen com violacions (decisives) de restriccions fonològiques que han d’incórrer els exponents fonològics. Els supòsits teòricament costosos fets en aproximacions anteriors als jocs de llenguatge, com ara les restriccions d’antifidelitat o restriccions específiques pel que fa als jocs de llenguatge, esdevenen innecessaris en una aproximació feta des de la Teoria de l’Optimitat Directa.
Inflection and derivation are usually expressed by concatenative affixation, but there are nonconcatenative forms of morphological operations in the form of infixation, affixation of phonological features, templatic reshaping involving deletion, epenthesis and metathesis, reduplication and subtraction. Language games (secret languages or ludlings) make use of the same strategies of word formation to deform and conceal words. We show how some language games fill the gaps in the typology of prosodic morphology if analyzed in terms of Direct Optimality Theory, an approach to lexical storage in which morphemes are represented as the (decisive) constraint violations incurred by their exponents. Theoretically costly assumptions made in previous accounts of language games, such as Anti-Faithfulness and game-specific constraints are rendered unnecessary in the Direct OT approach.
