Acceso usuarios
[1]
India
Aquest treball examina la morfologia i fonologia de la formació d’hipocorístics en gujarati, una llengua indoària, en el marc de la Teoria de l’Optimitat i amb l’aplicació de la teoria de la Morfologia Prosòdica (McCarthy & Prince 1986). La intenció del parlant que utilitza un hipocorístic per adreçar-se a algú pot anar des de l’afecte a l’enuig, el menyspreu o la ira. Conseqüentment, hi ha diferents tipus de formes hipocorístiques en la llengua. Els hipocorístics del gujarati es formen pel truncament d’un nom personal, afegint un sufix al nom de persona o afegint un sufix al nom de la persona truncat. Es poden classificar segons el sufix afegit i el grau de truncament que presenten. Les dades mostren que el procés de formació d’hipocorístics’ adiu amb la hipòtesi de la Morfologia Prosòdica (McCarthy & Prince 1990) ja que la base és sempre una unitat prosòdica: una síl·laba pesant (CVC) o un mot prosòdic, que satisfan la Template Satisfaction Condition.
This paper examines the morphology and phonology of hypocoristic formation in Gujarati, an Indo-Aryan language, within the framework of Optimality Theory and applying the Theory of Prosodic Morphology (McCarthy & Prince 1986). The intention of the speaker using a hypocoristic to address someone can range from affection to annoyance to even contempt or anger (Desai 1994). Consequently, there are different types of hypocoristic forms found in the language. Gujarati hypocoristics are formed through the truncation of a personal name, attaching a suffix to a personal name, or by attaching a suffix to a truncated personal name. These can be classified according to the suffix attached and the extent of truncation involved. The data shows that the hypocoristic formation process satisfies the Prosodic Morphology Hypothesis (McCarthy & Prince 1990) as the base is always a prosodic unit: a heavy syllable (CVC) or a prosodic word, thereby meeting the Template Satisfaction Condition.
