Acceso usuarios
Birgit Alber
, Joachim Kokkelmans, Sabine Arndt-Lappe
El truncament de noms propis com en els hipocorístics anglesos (Robert > Rob) s’ha considerat un procés de formació de paraules marginal o extragramatical, a causa de la suposada impredictibilitat i irregularitat dels seus outputs (veg. Dressler & Merlini-Barbaresi 1994, entre d’altres). En aquest estudi, es parteix de la hipòtesi que la coexistència de múltiples patrons de truncament en una sola llengua es deu, en alguns casos, al canvi lingüístic: els patrons més antics conviuen amb els més recents, i això crea una falsa impressió de variabilitat aleatòria. Aquesta hipòtesi es comprova en un experiment en què es demana als participants que triïn el nom escurçat més adequat per a una persona d’un determinat grup d’edat, en un diàleg. L’experiment es va dur a terme a través de la plataforma de proveïment participatiu AlpiLinK (https://alpilink.it/) per a parlants de varietats romàniques i germàniques del nord d’Itàlia. Els resultats de l’experiment mostren que els patrons de truncament objecte d’anàlisi per als noms italians i alemanys difereixen significativament pel que fa a l’edat a què els participants els associen. Un segon resultat d’aquest estudi és que els patrons de truncament diacrònicament propers difereixen mínimament en les gramàtiques que corresponen a cada patró en un model formal de truncament implementat com a sistema tipològic en la Teoria de l’Optimitat (Alber & Arndt-Lappe 2022). S’ha hipotetitzat que el canvi gramatical mínim definit dins del sistema tipològic és una característica del canvi lingüístic (Alber & Meneguzzo 2016; Alber & Kokkelmans 2022; Apostolopoulou 2022), una hipòtesi confirmada pels resultats de l’experiment en aquest estudi. Per tant, el truncament de noms es caracteritza per una variabilitat estructurada, més que no pas aleatòria: els patrons de truncament es poden ordenar per edat i segueixen un procés de canvi diacrònic (mínim) esperable.
Truncation of proper names (e.g. English Robert > Rob) has been claimed to be a marginal or extragrammatical word-formation process due to the presumed unpredictability and irregularity of its outputs (Dressler & Merlini-Barbaresi 1994 et seq.). In this study, the hypothesis is pursued that the coexistence of multiple truncation patterns in a single language is in some cases due to language change: older patterns coexist with more recent ones, thus creating the false impression of random variability. This hypothesis is tested in an experiment where participants are asked to choose the most appropriate short name for a person of a certain age group in a dialogue. The experiment was conducted over the crowdsourcing platform AlpiLinK (https://alpilink.it/) for speakers of Romance and Germanic varieties of Northern Italy. The results of the experiment show that the truncation patterns tested for Italian and German names differ significantly in the age that participants associate with them. A second finding of this study is that diachronically close truncation patterns differ minimally in the grammars that correspond to each pattern in a formal model of truncation implemented as a typological system in Optimality Theory (Alber & Arndt-Lappe 2022). Minimal grammatical change defined inside the typological system has been hypothesized to be a characteristic feature of language change (Alber & Meneguzzo 2016; Alber & Kokkelmans 2022; Apostolopoulou 2022), a hypothesis confirmed by the results of the experiment in this study. Name truncation therefore is characterized by structured, rather than random variability: truncation patterns can be ordered by age and conform to an expected path of (minimal) diachronic change.
