Acceso usuarios
Jakob Maché
Aquest estudi presenta un repàs de les manifestacions dels vocatius en un ventall ampli de llengües relacionades i no relacionades i n’identifica tres patrons principals: partícules, sufixos i formes no concatenatives, com contorns entonatius. Es mostra que, independentment de la forma que prenguin, els vocatius sistemàticament contenen significat no essencial (not-at-issue), particularment l’avaluació per part del parlant del tipus de relació social amb el receptor i la distància física percebuda. Es demostra que és més eficient tractar els marcadors vocatius optatius com a modificadors de l’acte de parla, mentre que els morfemes vocatius obligatoris funcionen com a modificadors nominals que marquen el nom com a incompatible amb posicions argumentals i que només són apropiats per al tipus d’acte de parla que adrecen.
The present study reviews manifestations of vocatives in a wide range of typologically related and unrelated languages and identifies three major patterns: particles, suffixes and non-concatenative forms such as intonation contours. It is shown that regardless of their shape vocatives systematically encode not-at-issue meaning, particularly the speaker’s evaluation of the type of social relationship with the addressee and the perceived physical distance. It is demonstrated that optional vocative markers are most efficiently treated as modifiers of speech acts, whereas mandatory vocative morphemes function as nominal modifiers that mark the noun as incompatible with argument positions and only appropriate for the speech act type address.
