Acceso usuarios
Mariana Cucatto
Las metáforas en los textos jurídicos no son un mero ornamento, sino que constituyen un cotidiano, abundante y poderoso instrumento de pensamiento y comunicación. El propósito de este artículo consiste en estudiar el valor que adoptan las metáforas en el ámbito de la práctica judicial y, en particular, el lugar que ocupan en las sentencias. A partir de una muestra de resoluciones emitidas por diferentes órganos jurisdiccionales de la provincia de Buenos Aires (Argentina) nos interesa: (a) analizar algunos patrones metafóricos —en tanto formas o esquemas de conceptualización recurrentes— destinados a conceptualizar el proceso judicial (b) mostrar cómo el empleo de estos patrones metafóricos obedece a determinadas motivaciones pragmáticas que ponen en evidencia un modo de pensar metafórico, mediante el cual se instauran ciertas formas de percibir, de pensar, de actuar y de comunicar. Consideramos, además, que este pensamiento metafórico se vincula con rutinas comunicativas altamente normativizadas y normalizadas.
Metaphors in legal texts are not a mere ornament, but constitute a daily, abundant and powerful instrument of thought and communication. The purpose of this article is to study the value of metaphors in judicial practice and, in particular, their place in sentences. Based on a sample of resolutions issued by different courts in the province of Buenos Aires (Argentina) we are interested in: (a) analyzing some metaphorical patterns –as recurring forms or schemes of conceptualization– aimed at conceptualizing the judicial process; (b) show how the use of these metaphorical patterns obeys certain pragmatic motivations that reveal a metaphorical way of thinking, through which certain ways of perceiving, thinking, acting and communicating are established. We also consider that this metaphorical thought is linked to communicative routines, highly normativized and normalized.
Les metàfores als textos jurídics no són un mer ornament, sinó que constitueixen un quotidià, abundant i poderós instrument de pensament i comunicació. El propòsit d’aquest article és estudiar el valor que adopten les metàfores en l’àmbit de la pràctica judicial i, en particular, el lloc que ocupen en les sentències. A partir d’una mostra de resolucions emeses per diferents òrgans jurisdiccionals de la província de Buenos Aires (Argentina) ens interessa: (a) analitzar alguns patrons metafòrics —en tant que formes o esquemes de conceptualització recurrents— destinats a conceptualitzar el procés judicial; (b) mostrar com l’ús d’aquests patrons metafòrics obeeix a determinades motivacions pragmàtiques que posen en evidència una manera de pensar metafòrica, mitjançant la qual s’instauren certes maneres de percebre, pensar, actuar i comunicar. Considerem, a més, que aquest pensament metafòric es vincula amb rutines comunicatives altament normativitzades i normalitzades.
