Lluís Català Oltra, Clemente Penalva Verdú, Rodolfo Martínez Gras
Diferents derivades del procés de globalització han motivat que s’usen més que mai les llen-gües foranes, i molt especialment l’anglès, que s’ha convertit en llengua franca en nombro-sos àmbits. En aquest treball comprovem quina és la penetració d’aquesta llengua en els mitjans telemàtics, molt influïts per aquests processos globals i que experimenten el que anomenem diglòssia digital. Concretament, posem el focus en tres àmbits o tipus d’organit-zacions —els ajuntaments, les empreses de serveis i les universitats—, principalment, al País Valencià, però també en altres territoris de parla catalana. Els resultats indiquen que només en les pàgines web de les universitats trobem una presència destacable de continguts redactats en anglès, mentre que, per exemple, als ajuntaments valencians la penetració de l’anglès és molt marginal. Les variables territorials destaquen per ser els aspectes que tenen més capacitat d’explicació de l’ús de l’anglès, juntament amb la grandària en el cas de les empreses.
Different derivatives of the globalization process have caused foreign languages to be used more than ever, especially English, which has become the lingua franca in many areas. In this study we survey the penetration of this language in telematic media, which are greatly in-fluenced by these global processes and which experience what we call “digital diglossia”. Spe-cifically, we focus on three areas or types of organizations: town councils, service companies, and universities, mainly in the Valencian Country but also in other Catalan-speaking territo-ries. The results suggest that a notable presence of content written in English can be found only on the websites of the universities, while in the Valencian town councils, for example, the penetration of English is very marginal. The territorial variables stand out for being the aspects with the greatest capacity to explain the use of English, together with size in the case of companies.