Acceso usuarios
Maria Rosa Garrido Sardà
In accordance with intensive parenting expectations, an increasing number of Catalan fami-lies are seeking entertaining and efficient activities for children to learn English outside the classroom. This article, based on an eight-month ethnographic study, examines a family strat-egy for primary-school children: a leisure space in English organised by a group of middle-class families from the same public school. The objective of this article is to analyse the motivations that justify the intensification of English through this family leisure strategy and the ideologies regarding English held by the families. Present-day parents invest in the early learning of English as part of an aspirational family language policy (Seals and Beliaeva, 2023) for the fu-ture social and geographical mobility of their children in a highly competitive market. Un-equal access to English underscores the social agency and creativity of non-affluent middle-class families to mimic “immersive” options, such as speaking English to their children or early stays abroad, which are not always feasible linguistically and economically. This leisure activ-ity run by a mother who has adopted English as a family language has allowed these families to (re)produce the discourse of immersion as more efficient for English learning than formal instruction (Codó and Sunyol, 2024) and to put it into practice in a playful space of English communication based on ideologies of learning-by-doing (Doerr, 2013) and “natural” acqui-sition (McDaid, 2020).
D’acord amb les expectatives de parentalitat intensiva, cada cop més famílies catalanes cer-quen activitats divertides i eficients perquè els infants aprenguin anglès fora de l’aula. Aquest article, basat en un estudi etnogràfic de vuit mesos, examina una estratègia familiar per a nens i nenes de primària: un espai de lleure en llengua anglesa organitzat per un grup de famílies de classe mitjana de la mateixa escola pública. L’objectiu d’aquest treball és ana-litzar les motivacions que justifiquen la intensificació de l’anglès a través d’aquesta estratè-gia familiar de caire lúdic i les ideologies envers l’anglès de les famílies. Actualment, els progenitors inverteixen molts recursos en l’aprenentatge primerenc de l’anglès amb una política lingüística familiar aspiracional(Seals i Beliaeva, 2023) per a la futura mobilitat social i geogràfica dels seus fills en un mercat altament competitiu. Les desigualtats d’accés a l’anglès destaquen l’agència social i la creativitat de les famílies de classe mitjana no benes-tants per emular les opcions «immersives», com ara parlar anglès als fills o les estades a l’estranger, que no sempre són factibles des dels punts de vista lingüístic i econòmic. Grà-cies a aquesta activitat de lleure liderada per una mare que ha adoptat l’anglès com a llengua de comunicació familiar, aquestes famílies (re)produeixen el discurs de la immersió com a més eficient per a l’aprenentatge de l’anglès que la instrucció formal (Codó i Sunyol, 2024) i el posen en pràctica en un espai lúdic de comunicació en anglès que es fonamenta en les ideologies d’aprendre fent (learning by doing en anglès, Doerr, 2013) i d’adquisició «natu-ral» (McDaid, 2020).
