Acceso usuarios
L’objecte d’estudi d’aquesta recerca són les pràctiques sociolingüístiques d’un grup de joves amb diferents perfils lingüisticoterritorials (monolingües, bilingües de Catalunya i bilingües de València). La investigació es desenvolupa durant una activitat formativa organitzada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau sobre cultura de pau i desarmament global. Partint de la base que totes les assistents es consideraven «pacifistes» en més o menys grau, el nostre objec-tiu principal ha estat descriure les estratègies de comunicació d’aquestes joves. Aquesta recer-ca és de caràcter interdisciplinari, ja que utilitza el marc teòric de la sociolingüística i els estu-dis per la pau. La metodologia de recerca és qualitativa i, com a sistema de recollida de dades, s’ha emprat l’observació participant. Com a resultat d’això, es va trobar que hi havia tres es-tratègies de comunicació: 1) el canvi total i durador de codi, 2) el canvi total i momentani de codi i 3) el canvi parcial de codi o sesquilingüisme cooperatiu. Tot i que es van reproduir cer-tes normes socials en l’ús lingüístic a favor del grup monolingüe, a l’activitat es va observar una certa inclinació per la tercera estratègia. També es va determinar que existeix una relació estreta entre el sesquilingüisme cooperatiu i la cultura de pau, principalment, per dues raons; en primer lloc, aquesta és l’única de les estratègies de comunicació en què les dues parlants han de tenir un rol actiu en la conversa, i, en segon lloc, els parlants bilingües no han d’aban-donar la seva llengua de preferència en detriment d’una altra.
This research focuses on the sociolinguistic practices of a group of young people with differ-ent linguistic-territorial profiles (monolinguals, bilinguals from Catalonia and bilinguals from Valencia). The research was carried out in the course of a training activity organized by Centre Delàs d’Estudis per la Pau on peace culture and global disarmament. Taking into ac-count that all the attendees considered themselves “pacifists” to a greater or lesser degree, our main objective has been to describe the communication strategies of these young women. This research is interdisciplinary by nature since it has used the theoretical framework of so-ciolinguistics and peace studies. The research methodology is qualitative and participant ob-servation has been used as a data collection method. As a result, it was found that there were three communication strategies: (1) total lasting code change, (2) total momentary code change, and (3) partial code change or cooperative sesquilingualism. Although certain social norms were reproduced in linguistic use in favor of the monolingual group, a certain inclina-tion towards the third strategy was observed in the activity. It was also determined that there is a close relation between cooperative sesquilingualism and peace culture, on the basis of two main factors: firstly, this is the only communication strategy in which both speakers must play an active role in the conversation, and secondly, it does not oblige bilingual speakers to abandon their preferred language to the detriment of another.
