Acceso usuarios
Miguel Vázquez Sanchis
L’afirmació que el valencià pertany al conjunt de la llengua catalana suposa, encara hui, un repte. Com a seqüela d’un conflicte identitari complex, la unitat de la llengua sovint és perce-buda com un tema tabú. D’una banda, les enquestes l’eviten, la qual cosa ha derivat en una escassetat de dades demolingüístiques sobre la qüestió; de l’altra, les institucions dubten a l’hora d’enunciar-la i mai la formulen d’una manera completament directa. Tant les vacil·la-cions dels actors polítics com la diversitat de resultats entre estudis que opten per formulacions diferents indicarien que el suport dels valencians a la unitat de la llengua varia segons com d’eufemísticament s’expresse. Així, l’acord amb formulacions més explícites podria estar en-cara condicionat per altres factors ideològics i sociolingüístics. Per tal de comprovar si la for-mulació té un efecte en l’acceptació i quines altres variables s’hi correlacionen en cada cas, hem avaluat el grau d’acord d’una sola mostra de residents al País Valencià (n=1.090) amb set formulacions diferents de la unitat de la llengua. Aquesta mostra s’ha ajustat a la represen-tativitat poblacional tenint en compte criteris d’edat, geogràfics i ideològics. Els resultats re-velen un suport globalment elevat de la unitat de la llengua i, en general, validen l’efecte posi-tiu d’emprar formulacions eufemístiques. No obstant això, també es comprova que un excés d’eufemisme pot afectar negativament el grau d’acord. A més a més, les correlacions amb va-riables sociolingüístiques denoten com altres elements de les formulacions, independents de l’aspecte eufemístic, poden activar reticències ideològiques addicionals.
The assertion that the Valencian variety forms part of the Catalan language still poses a chal-lenge today. In the aftermath of a complex identity conflict, the unity of the language is often perceived as a taboo subject. On the one hand, surveys avoid it, leading to a scarcity of demo-linguistic data on this issue, and on the other hand, institutions are hesitant when it comes to wording this concept and never formulate it in a fully direct way. Both the vacillations of po-litical actors and the diversity of results between studies that opt for different wordings may indicate that Valencians’ support for language unity varies depending on how euphemistical-ly it is expressed. Thus, agreeing with more explicit wordings could still be conditioned today by other ideological and sociolinguistic factors. In order to verify if wording has an effect on the acceptance of unity and to establish which other variables correlate with it in each case, we assessed the degree of agreement of a single sample of Valencian Country residents (n=1.090) with seven different language unity wordings. The sample had been adjusted for population representativeness considering geographical, ideological and age criteria. Results revealed overall high support for language unity and, in general, validated the positive effect of using euphemistic wordings. However, it was also found that an excess of euphemism may nega-tively affect the degree of agreement. Additionally, correlations with sociolinguistic variables suggest that other elements in the wordings, independent of the euphemistic aspect, can trig-ger further ideological reluctance.
