El presente ensayo distingue, en primera instancia, la aproximación y la vaguedad. Se argumenta que, semasiológicamente, algunas formas que denominamos aproximadores (como por ejemplo "aproximadamente") difieren otros que denominamos aproximativos (como por ejemplo "casi"). Ambos tipos de formas remiten a dos formas de la vaguedad y, por lo tanto, presentan comportamientos divergentes. Los aproximadores denotan vaguedad de manera prototípica, puesto que suspenden la asignación veritativo-condicional del enunciado en el que aparecen; los aproximativos, en cambio, implican una lectura negativa, a la vez que denotan proximidad a la realización de un acontecimiento, fenómeno que aquí definimos como aproximación. A pesar de la distinción establecida entre los fenómenos de la aproximación y la vaguedad, el artículo despliega y problematiza la vinculación entre ambos, dado que es posible describir propiedades vagas para las formas aproximativas.
El present assaig distingix, en primera instància, l’aproximació i la vaguetat. S’hi argumenta que, semasiològicament, algunes formes que anomenem aproximadors (com ara aproximadament) diferixen d’altres que anomenem aproximatius (com ara quasi). Ambdós tipus de formes remeten a dos tipus de vaguificadors o formes de la vaguetat i, per tant, presenten comportaments divergents. Els aproximadors denoten vaguetat de manera prototípica, car suspenen l’assignació veritativo-condicional de l’enunciat en què apareixen; els aproximatius, però, impliquen una lectura negativa, alhora que denoten proximitat a la realització d’un esdeveniment, fenomen que ací definim com aproximació. Malgrat la distinció establerta entre els fenòmens de la aproximació i la vaguetat, l’article desplega i problematitza la vinculació entre tots dos, atés que és possible descriure propietats vagues per a les formes aproximatives.
This work distinguishes approximation from vagueness and problematizes the connection between both linguistic phenomena. From a semasiological point of view, I argue that certain forms like approximately differ from others like almost. These forms correspond to two types of vagueifiers: those vagueifiers of the type-approximately and vagueifiers of the type-almost. I call the former ones approximators and the latter ones approximatives. Approximators suspend the truth-value assignment of a given utterance and denote vagueness prototypically, while approximatives trigger a negative scope, involving the phenomenon here defined as approximation. Although both phenomena cover different functional domains, approximation and vagueness are akin, as an analysis of the semantic implications of their forms reveal.