María Consuelo Villacorta Macho 

El objetivo de este trabajo es comparar las versiones de las cartas intercambiadas entre el príncipe de Gales y Enrique de Trastámara en vísperas de la batalla de Nájera, incluidas en la versión Vulgar de la Crónica del rey don Pedro I y en el Libro de las buenas andanças e fortunas. Con el cotejo textual y el análisis de las posibles diferencias estilísticas y argumentales pretendo describir el contexto histórico en el que fueron escritas y la historia textual de estas misivas para tipificar su particularidad dentro del género epistolar; determinar de qué modo fueron retextualizadas y por medio de qué recursos; y, finalmente, averiguar con qué intención fueron incluidas en dos modelos opuestos del discurso historiográfico bajomedieval.
L’objectiu d’aquest treball és comparar les versions de les cartes intercanviades entre el príncep de Gal·les i Enrique de Trastàmara poc abans de la batalla de Nájera, incloses en la versió Vulgar de la Crónica del rey don Pedro I i en el Libro de las buenas andanças e fortunas. Amb la comparació textual i l’anàlisi de les possibles diferències estilístiques i argumentals pretenc descriure el context històric en el qual van ser escrites i la història textual d’aquestes missives per a tipificar la seva particularitat dins del gènere epistolar; determinar de quin mode van ser retextualitzades i per mitjà de quins recursos; i, finalment, esbrinar amb quina intenció van ser incloses en dos models oposats del discurs historiogràfic baixmedieval.
The aim of this work is to compare the versions of the letters exchanged between the Prince of Wales and Henry of Trastámara on the eve of the Battle of Nájera, included in the Vulgar version of the Crónica del rey don Pedro I and in the Libro de las buenas andanças e fortunas. Through textual collation and analysis of possible stylistic and argumentative differences, I aim to describe the historical context in which they were written and the textual history of these missives to typify their particularity within the epistolary genre; determine how they were retextualized and through what resources; and, finally, ascertain with what intention they were included in two opposing models of late medieval historiographical discourse.