Indonesia
Indonesia
Este estudio examina el panorama lingüístico de zonas con alta densidad estudiantil ubicadas en las inmediaciones de seis universidades de la ciudad de Malang, Java Oriental, Indonesia. Cada año, un gran número de jóvenes de todo el país llegan a Malang para estudiar, lo que convierte a la ciudad en un crisol de culturas e idiomas. Centrándose en los letreros de los restaurantes de estas zonas, este trabajo examina la diversidad lingüística y analiza el posible impacto y las razones del uso de los diferentes idiomas. Los resultados muestran que las zonas con alta densidad estudiantil se caracterizan por el predominio de letreros bilingües, siendo el indonesio-inglés y el indonesio-javanés los más frecuentes. Los letreros monolingües, bilingües y multilingües de los restaurantes son similares, ya que se utilizan con frecuencia términos de parentesco para marcar la propiedad y la identidad del negocio, así como para dar una impresión de autenticidad. La presencia de otros idiomas como el coreano, el árabe y el walikán, aunque minoritaria, refleja una dinámica interacción lingüística entre los jóvenes de las zonas cercanas a las universidades. Sostenemos que la elección del idioma está motivada por la necesidad de garantizar la comprensión para todos los clientes, mantener la identidad local, mostrar prestigio, alinearse con la tendencia cultural coreana y mostrar la identidad islámica.
Aquest estudi examina el panorama lingüístic de zones amb alta densitat estudiantil ubicades als voltants de sis universitats de la ciutat de Malang, Java Oriental, Indonèsia. Cada any, un gran nombre de joves de tot el país arriben a Malang per estudiar, cosa que converteix la ciutat en un gresol de cultures i idiomes. Centrant-se en els rètols dels restaurants d'aquestes zones, aquest treball examina la diversitat lingüística i analitza el possible impacte i les raons d’ús dels diferents idiomes. Els resultats mostren que les zones amb alta densitat estudiantil es caracteritzen pel predomini de rètols bilingües, essent l’indonesi-anglès i l’indonesi-javanès els més freqüents. Els rètols monolingües, bilingües i multilingües dels restaurants són similars, ja que s’utilitzen sovint termes de parentiu per marcar la propietat i la identitat del negoci, com també per fer una impressió d’autenticitat. La presència d’altres idiomes, com ara el coreà, l'àrab i el walikan, encara que minoritària, reflecteix una interacció lingüística dinàmica entre els joves de les zones properes a les universitats. Sostenim que l’elecció de l'idioma està motivada per la necessitat de garantir la comprensió per a tots els clients, de mantenir la identitat local, de mostrar prestigi, d’alinear-se amb la tendència cultural coreana i de mostrar la identitat islàmica.
This study examines the linguistic landscape of student-dense areas located in the vicinities of six universities in the city of Malang, East Java, Indonesia. Each year, there is a large stream of young people from across the country who come to Malang to study, which makes the city a melting pot of culture and languages. Focusing on the eatery signs that are displayed in the areas, this study examines the language diversity and discuss the possible impact and reasons for using the featured languages. The results show that the student-dense areas are characterized by the dominance of bilingual signs, with Indonesian-English and Indonesian-Javanese being the most prevalent pairs. The monolingual, bilingual, and multilingual eatery signs are similar in that kinship terms of address are used frequently to mark business ownership and identity as well as to add the impression of authenticity. The presence of other languages such as Korean, Arabic, and Walikan, although minor, mirrors a dynamic linguistic interplay among the young people in the areas surrounding universities. We argue that language choice is motivated by the need to ensure comprehensibility for all target customers, maintain local identity, show prestige, align with the Korean cultural trend, and display Islamic identity.