Acceso usuarios
Philippe Boula de Mareüil, Paolo Roseano 
El objetivo de este artículo es doble: por un lado, pretende presentar un atlas sonoro de las lenguas de la península ibérica; por otro, busca analizar el ritmo de las muestras de habla grabadas, con especial atención a las variedades romances cuyo ritmo no había sido descrito hasta ahora, así como a las variedades situadas en la frontera entre lenguas tradicionalmente consideradas de ritmo silábico y lenguas de ritmo acentual. Los resultados de las métricas rítmicas %V, ΔV, ΔC, VnPVI y CrPVI muestran que el aragonés, cuyo ritmo no había sido estudiado previamente, es de ritmo silábico, como la mayoría de las lenguas romances de la península ibérica. El asturleonés hablado en Miranda do Douro, en lugar de ser de ritmo silábico como las demás variedades de la misma lengua, es de ritmo acentual, muy probablemente debido al contacto con el portugués moderno, del cual podría haber adquirido propiedades rítmicas. Por el contrario, el portugués hablado en Valverde del Fresno, en lugar de ser de ritmo acentual como las demás variedades del portugués europeo moderno, es de ritmo silábico, probablemente porque se separó del portugués europeo antes de que este pasara de un ritmo silábico a uno acentual (siglos XVII-XVIII)
L’objectiu d’aquest article és doble: d’una banda, pretén presentar un atles sonor de les llengües de la península ibèrica; de l’altra, busca analitzar el ritme de les mostres de parla enregistrades, amb especial atenció a les varietats romàniques el ritme de les quals no havia estat descrit fins ara, així com a les varietats situades a la frontera entre llengües tradicionalment considerades de ritme sil·làbic i llengües de ritme accentual. Els resultats de les mètriques rítmiques %V, ΔV, ΔC, VnPVI i CrPVI mostren que l’aragonès, el ritme del qual no havia estat estudiat prèviament, és de ritme sil·làbic, com la majoria de llengües romàniques de la península ibèrica. L’asturlleonès parlat a Miranda do Douro, en lloc de ser de ritme sil·làbic com les altres varietats de la mateixa llengua, és de ritme accentual, molt probablement a causa del contacte amb el portuguès modern, del qual podria haver adquirit propietats rítmiques. Al contrari, el portuguès parlat a Valverde del Fresno, en lloc de ser de ritme accentual com les altres varietats del portuguès europeu modern, és de ritme sil·làbic, probablement perquè es va separar del portuguès europeu abans que aquest passés d’un ritme sil·làbic a un ritme accentual (segles XVII-XVIII).
The objective of this article is twofold: on one hand, it aims to present a speaking atlas of the languages of the Iberian Peninsula; on the other hand, it seeks to analyse the rhythm of the recorded speech samples, with special attention to the Romance varieties whose rhythm had not been described until now, and to the varieties on the border between languages traditionally considered syllable-timed and stress-timed. The results of the rhythmic metrics %V, ΔV, ΔC, VnPVI, and CrPVI show that Aragonese, whose rhythm had not been studied before, is syllable-timed, like the majority of Romance languages in the Iberian Peninsula — including Gibraltar Llanito, despite English loans. The Astur- Leonese spoken in Miranda do Douro, instead of being syllable-timed like the other varieties of the same group, is stress-timed, most likely due to contact with modern Portuguese, from which it may have acquired rhythmic properties. On the contrary, the Portuguese spoken in Valverde del Fresno, instead of being stress-timed like the other varieties of modern European Portuguese, is syllable-timed, probably because it separated from Portuguese before this one transitioned from syllable-timing to stress-timing.
