Acceso usuarios
Niladri Sekhar Dash, Srija Deb, Meghna Majumder
¿Tienen las personas que viven principalmente en zonas urbanas el derecho ético de realizar trabajo de campo entre las comunidades de hablantes indígenas a las que no pertenecen? Esta pregunta ha preocupado a investigadores, dialectólogos y lingüistas de campo durante años, y aún no han encontrado la manera de defender con éxito su derecho a trabajar con las comunidades de hablantes indígenas. Esta pregunta surge porque, en muchas situaciones, se observa que los miembros de las comunidades de hablantes indígenas se preguntan por qué estas personas urbanas acuden a sus lugares de residencia para obtener datos de su lengua e información relacionada, que a menudo no están dispuestos a compartir con los forasteros. Esto genera numerosos conflictos indeseados, y los forasteros deben afirmar, de una u otra manera, que, como forasteros, no tienen derecho legítimo a inmiscuirse en la vida de una comunidad de hablantes indígenas, y que deben obtener la aprobación o el consentimiento previo de los miembros de la comunidad antes de registrar y recopilar datos e información lingüística de ellos. Además de esta cuestión ética primaria, muchas otras cuestiones éticas están directamente relacionadas con la participación y el involucramiento de los miembros de una comunidad de habla indígena en estudios de campo lingüísticos para proporcionar datos e información.
Do those people, who primarily live in urban cities, have the ethical right to conduct linguistic field surveys among those indigenous speech communities to which they do not belong? This question has been haunting language investigators, dialectologists and field linguists for years and they are yet to find a way to successfully defend their right to work among the indigenous speech communities. This question arises because, in many situations, it is observed that the members of indigenous speech communities have raised questions about why these urban people come to their living places to procure data from their language and language-related information, which they are not often willing to share with the ‘outsiders’. This leads to the generation of many unwanted conflicts and the ‘outsiders’ need to affirm, in some way or the other, that as outsiders they have no legitimate right to sneak into the life of an indigenous speech community, and that they must have prior approval or consent from community members before recording and collecting linguistic data and information from them. Besides this primary ethical question, many other ethical issues are directly related to participation and involvement of members of an indigenous speech community in linguistic field surveys for providing data and information.
Les persones que viuen principalment en zones urbanes ¿tenen el dret ètic de fer treball de camp entre les comunitats de parlants indígenes a les quals no pertanyen? Aquesta pregunta ha preocupat investigadors, dialectòlegs i lingüistes durant anys, i encara no han trobat la manera de defensar amb èxit el seu dret a treballar amb les comunitats de parlants indígenes. Aquesta pregunta sorgeix perquè, en moltes situacions, s'observa que els membres de les comunitats de parlants indígenes es pregunten perquè aquestes persones urbanes acudeixen als seus llocs de residència per obtenir dades de la seva llengua i informació relacionada, la qual sovint no estan disposats a compartir amb els forasters. Això genera nombrosos conflictes indesitjats, i els forasters han d'afirmar, d’una manera o altra, que, com a forasters, no tenen dret legítim a immiscir-se a la vida d’una comunitat de parlants indígenes, i que han d'obtenir l’aprovació o el consentiment previ dels membres de la comunitat abans de registrar i recopilar dades i informació lingüística. A més d'aquesta qüestió ètica primària, moltes altres qüestions ètiques estan directament relacionades amb la participació dels membres d'una comunitat de parla indígena a estudis de camp lingüístics per proporcionar dades i informació.
