Sevilla, España
La langue pataouète en Anthologie es instrumento de comunicación ajustado a necesidades surgidas en la realidad multilingüe del Tánger colonial que traduce e interpreta para el público francófono las variedades lingüísticas semíticas vernáculas del dáriya y del judeo-árabe, las afroasiáticas de las lenguas amazig y las romances castellanas del ladino y la haquitía. Desde la sociolingüística, se analiza uno de los recursos gramaticales más presentes en la obra, l’apposition intégrée –la aposición especificativa y explicativa–. Su valor funcional posibilita la descodificación de tecnicismos, juegos de palabras, plegarias, jaculatorias, hadices y realia inexistentes o desconocidos en el francés normativo, lengua base en la obra, gracias a los cambios léxico-semánticos y sintagmáticos realizados, por la vía de una alternancia de código selectiva adecuada a la situación, tema, propósito y destinatario, consecuencia de su competencia pragmática políglota.
The langue pataouète in Anthologie is a communication tool, adjusted to needs arising from the multilingual reality of colonial Tangiers, which translates and interprets for the French- speaking public the vernacular Semitic linguistic varieties of Dariya and Judeo-Arabic, the Afro- Asian languages of Amazig and the Castilian romances of the ladino and the haquitía. From sociolinguistics, this paper analyses the literary and functional value of l’apposition intégrée as a linguistic strategy that enables the decoding of non-existent or unknown technical terms, puns, prayers, hadiths and realia non-existent or unknown in standard French. The lexical- semantic and syntagmatic changes are influenced by the selective code switching appropriate to the situation, topic, purpose and addressee, that are a consequence of the writer’s polyglotism.
La langue pataouète a Anthologie és un instrument de comunicació ajustat a les necessitats sorgides en la realitat multilingüe del Tànger colonial que tradueix i interpreta per al públic francòfon les varietats lingüístiques semítiques vernacles del dàrija i del judeoàrab, les afroasiàtiques de les llengües amazigues i les romàniques castellanes del ladí i l’haquitia. Des de la sociolingüística, s’analitza un dels recursos gramaticals més presents en l’obra, l’apposition intégrée –l’aposició especificativa i explicativa. El seu valor funcional possibilita la descodificació de tecnicismes, jocs de paraules, pregàries, jaculatòries, hadits i realia inexistents o desconeguts en el francès normatiu, llengua base en l’obra, gràcies als canvis lexicosemàntics i sintagmàtics realitzats, per mitjà d’una alternança de codi selectiva adequada a la situació, tema, propòsit i destinatari, conseqüència de la seva competència pragmàtica políglota.